Perellós, Ramon de

(Catalunya Nord, segle XIV – després 1419)

Diplomàtic i escriptor. Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda. Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina.

S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare. Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Rueda (1370).

Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò. Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster.

Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà (1374). Serví com a patró d’una galera el rei de Xipre (1377-78).

Majordom, camarlenc i conseller de l’infant Joan, aquest li vengué els llocs del Voló, Tuïr i Montesquiu (1381) i l’envià a les corts d’Avinyó, de França i dels ducs de Bar per qüestions del dot de la futura reina Violant (1382-87).

Era senyor de Ceret i el rei li concedí jurisdicció per a perseguir malfactors als seus llocs de Millars, Sant Marçal, Perellós, etc (1387); comprà el castell d’Estagell a Bernat de Senesterra (1390).

Fou fet capità general del Rosselló, vitalici (1389), i capità de tres galeres que foren armades per al papa Benet XIII (1390). Joan I el féu vescomte de Perellós (1391) i li vengué la jurisdicció de Rueda, Perellós i Montner. Fou un dels tutors de la seva cosina Elionor de Perellós (1390). Adquirí el castell de Rodés i el lloc de Llo (1393).

En morir Joan I fou inclòs al procés del Consell de Joan I. Per tal d’alliberar-se d’aquesta acusació concebé una original i medieval aventura que quedà plasmada a l’obra Viatge al Purgatori, traducció de l’obra de Saltrey. Absolt del procés, anà a Sicília amb l’armada del rei Martí.

Quan Benet XIII es trobà amb dificultats a Avinyó, com a lloctinent seu, anà a París i obtingué per al papa la protecció de les tropes del duc d’Orleans (1398-1401). Passà alguns anys al servei pontifici. De retorn, fou un dels representants del parlament català al d’Aragó (1410) i fou un dels procuradors del comte d’Urgell, primer a les corts de Barcelona i després a Lleida, on jurà fidelitat pel comte a Ferran I (1412).

El mateix comte l’envià al capdavant de les companyies gascones que havien de socórrer el governador de València, però arribaren tard a la batalla de Morvedre, si bé a Castelló pogué dispersar les tropes castellanes. Intervingué en favor del comte a la cort de Tortosa (1413). Era senyor d’Algerri, lloc que el comte li havia venut.

Diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1416-19, degué morir poc després. Vidu de la muller Sibil·la, es casà amb Violant de Luna, que li sobrevisqué.

4 pensaments sobre “Perellós, Ramon de

  1. Retroenllaç: Viatge al Purgatori | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Perellós, Violant de | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Perellós, vescomtat de | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Perellós, Ramon de | Dades de Catalunya

Els comentaris estan tancats.