Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Amat i Bonifaz, Bartomeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 agost 1786 – Madrid, 28 setembre 1850)

Militar i escriptor. Participà en la guerra contra Napoleó. El 1810 es retirà a Cadis.

Fou professor a les acadèmies militars de Cadis (1811-14) i Alcalà (1814-22) i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841.

És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días (1827), d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809.

Amado i Bernadet, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 1844 – 8 gener 1888)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els seus estudis a Madrid (1864) i Roma (1865).

Conreà la pintura de paisatges i composicions de tema històric i popular. Es distingí per les seves aquarel·les i litografies.

Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de Girona i al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Amadeu i Grau, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 7 febrer 1745 – 16 octubre 1821)

Escultor. Artísticament representa el trànsit entre el darrer barroc i el rococó, encara que les seves primeres imatges deixaven sentir la influència del neoclàssic (estàtues d’apòstols conservades a Montserrat).

El seu primer mestre fou l’arquitecte i escultor Pere Costa; després passà, l’any 1761, a Valls, al taller de Lluís Bonifaç, on cultivà el sentit artesà de l’escultura.

L’any 1770 ingressà al col·legi d’arquitectes, escultors i tallistes, i el 1778 presentà un baix relleu a l’Acadèmia de San Fernando que li valgué el nomenament d’acadèmic numerari.

Des del punt de vista estilístic, la seva obra acusa tres estils: barroc (Sant Joaquim i Santa Anna de l’església de la Mercè, Sant Bru de l’església de Sant Jaume, Sant Agustí i Santa Eulàlia de l’església de Santa Anna, totes a Barcelona); francament acadèmic (sèrie de Sant Josep Oriol, La Verge dels Desamparats de l’església del Pi), i el d’una obra més original i realista, representada per les figures de pessebre i la sèrie de Santa Anna i la Verge.

Alzueta i Montalà, Miquel

1 Resposta

(Barcelona, 23 setembre 1956 – )

Poeta, periodista i editor. Ha publicat els llibres de poemes Amb un paper i un llapis (1979), Fulls i hores (1981), Quinze poemes d’abril (1982), Absència (1982) i L’eterna conversa (1983).

Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació com a especialista en temes culturals.

Com a editor de l’Editorial Columna ha introduït en català autors forans contemporanis. Ha estat també director literari del Cercle de Lectors.

Alumà i Sans, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 11 novembre 1897 – 29 juliol 1974)

Pintor. Fou deixeble de Francesc Labarta i d’Antoni Gelabert. Ha obtingut nombrosos premis.

Fou el pare del també pintor Jordi Alumà i Masvidal.

Alumà i Masvidal, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 26 febrer 1924 – 8 juny 2021)

Pintor. Fill de Josep Alumà i Sans. Format artísticament a l’Escola Massana de Barcelona.

Especialitzat en els procediments de la pintura medieval catalana, ha conreat la pintura de retaules i ha pintat els plafons del saló de l’Arxiu de Comptes del Palau de la Generalitat de Barcelona (1974-75).

Féu la seva primera exposició individual el 1940 (Galeries Argos, Barcelona). Conrea un figurativisme decoratiu.

Ha treballat a França, EUA, etc, i té obres a diverses col·leccions particulars, entre elles la del qui fou president nord-americà John F. Kennedy. El 1987 realitzà un mural ceràmic per a l’anella olímpica de Montjuïc.

El 1980 obtingué el premi de dibuix Ynglada-Guillot.

Altisent i Ceardi, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 8 febrer 1891 – 25 juny 1971)

Compositor de música instrumental (Concert d’oboè i orquestra, 1953; Doble concert per a flauta, clarinet i orquestra, 1954; Concert per a arpa i orquestra, 1962; Concert per a trompa i orquestra, 1962; Suite per a orgue i orquestra, 1962, etc) i de música coral (Cantem, companys, La cançó del despistat, Idil·li).

Estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Amunt! i el ballet Gavines (1962).

Altisent i Balmas, Aurora

3 Respostes

(Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022)

Dibuixant i pintora. Germana del compositor Antoni. Es formà sota la direcció de López Obrero i de Ramon Rogent. Els seus primers anys participà en nombroses exposicions col·lectives, i féu la seva primera individual el 1956.

En aquesta etapa inicial realitzà algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc (decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà diversos contes.

Des del 1972 s’ha dedicat quasi exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic, minuciós i depurat.

Dibuixà a “Cavall Fort”, i els llibres Barcelona tendra (1974), Botigues de Barcelona (1979), tots dos amb text d’Alexandre Cirici, i Salons de Barcelona (1984), amb text de Josep M. Carandell.

Altisent i Balmas, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 20 juliol 1918 – 19 desembre 1990)

Compositor. Germà de la dibuixant i pintora Aurora. Ha destacat en la producció de música de cambra.

Entre les seves obres sobresurten alguns quartets, el Trio per a piano i dues flautes i un Quintet per a clarinet i corda.

Altimira i Viñolas, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1894 – 17 desembre 1983)

Violinista, compositor i professor. Estudià a l’Escola Municipal de Música. L’Ajuntament de Barcelona li atorgà un premi extraordinari de violí, el 1914.

Ha fundat una acadèmia per a l’ensenyament musical. És autor d’algunes obres de música de cambra.