Arxiu d'etiquetes: excursionisme

Unió Excursionista de Sabadell

(Sabadell, Vallès Occidental, 27 febrer 1970 – )

(UES)  Entitat esportiva i cultural. Sorgida de la fusió del Centre Excursionista del Vallès (fundat el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (1919) i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (1926).

Promou nombroses activitats relacionades amb l’excursionisme i la cultura, a partir de les seves seccions, com la del Club Alpí Sabadell, que realitzà importants expedicions durant la dècada del 1990.

Enllaç web: Unió Excursionista de Sabadell

Soler i Santaló, Juli

(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)

Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.

Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).

Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).

Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.

Simó i Andreu, Maria Antònia

(Barcelona, 22 maig 1915 – 3 agost 2007)

Excursionista i escaladora. Fou una de les principals capdavanteres de l’alpinisme femení que atacà les grans dificultats de l’escalada acrobàtica a Catalunya (1940).

Ha participat activament en cursets i conferències, i conjuntament amb el seu marit, Agustí Jolis, ha publicat diverses obres (La conquista de la montaña, 1954; les guies Pallars-Aran, 1961; Cerdanya, 1985, etc).

Pujol i Algueró, Francesc

(Móra la Nova, Ribera d’Ebre, 17 agost 1896 – Barcelona, 15 juny 1975)

Escriptor, excursionista i metge.

Divulgador de l’excursionisme en conferències i articles, ha publicat Orientacions d’excursionisme (1928), Excursionisme i ciutadania (1930), La nova Catalunya (1933), Valor moral i social de l’excursionisme (1962) i Temes d’excursionisme (1962), entre d’altres.

Pedraforca, Agrupació Excursionista

(Barcelona, agost 1924 – 2019)

Entitat excursionista. Els seus socis dugueren a terme nombroses activitats en tots els camps de la muntanya.

Col·locaren llibres-registres en diversos cims del Pirineu, i amb l’Esbart Dansaire Pedraforca impulsaren les activitats folklòriques.

Fruit dels estudis realitzats pels seus membres són diversos treballs monogràfics publicats: Núria, Massís de Mont-Perdut i Vall d’Ordesa, Moixeró i Pedró dels Quatre Batlles i Les Fonts del Llobregat.

El seu butlletí s’ha beneficiat de la col·laboració d’alguns dels seus associats, excel·lents escriptors, com Pere Català i Roca, Carles Macià i Estanislau Torres.

L’any 2019 formà part del Club Excursionista Pica d’Estats.

Osona i Formentí, Artur

(Barcelona, 1840 – 20 febrer 1901)

Excursionista i escriptor. Col·laborà a “La Renaixença”, al “Diario de Cataluña” i al “Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes”.

Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l’encontrada (1888), Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres.

Olivó i Formentí, Joaquim

(Barcelona, vers 1860 – 1885)

Excursionista. Fou un dels homes que més feren introduir un esperit cultural a l’excursionisme català.

El 1884 pronuncià una sèrie de conferències sobre art romànic a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Publicà una Full d’instrucció arqueològica per als socis de l’entitat.

Obtingué alguns premis com a poeta.

Oliveres i Brossa, Jaume

(la Garriga, Vallès Oriental, 13 gener 1877 – Barcelona, 6 setembre 1957)

Excursionista i sacerdot. Fou ordenat sacerdot el 1901.

Cap al 1910 començà a recórrer el Pirineu Central i ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, en els rengles del qual fou el més destacat capdavanter de l’excursionisme d’alta muntanya.

Realitzà diverses primeres ascensions al massís de la Maladeta, on obrí la cèlebre via dels descalços, a l’Aneto, i als Encantats, i féu conèixer els seus itineraris en conferències i recensions publicades al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.

El 1916 protagonitzà un dels episodis més dramàtics i coneguts de l’excursionisme català: en el transcurs d’una ascensió a l’Aneto, un llamp fulminà dos dels seus companys, el guia Sayó i l’alemany Blass, fet que narrà en el cèlebre opuscle Els llamps de la Maleïda (1917).

Muntanya

(Barcelona, 1946 – )

Publicació periòdica (bimestral). Editada pel Centre Excursionista de Catalunya. Representa la continuació de l’antic “Butlletí” d’aquesta entitat, iniciada el 1891.

Reaparegué, en castellà, amb el títol de “Montaña”, i amb caràcter anual. El 1948 prengué el títol de “Boletín de la Sección de Montaña y C.A.D.E.”, amb periodicitat trimestral, i del 1952 al 1969 adoptà novament el títol de “Montaña”, amb caràcter bimestral. El 1970 es tornà a publicar íntegrament en català.

Publicà recensions d’excursions i expedicions alpines i espeològiques i de curses d’esquí, així com articles sobre geografia, ciències naturals, arqueologia i ecologia.

Enllaç: Muntanya

Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi

(Catalunya, 1977 – )

Institució escolta. Fundada amb la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.

Recull els orígens i la trajectòria de l’escoltisme i el guiatge catòlic a Catalunya.

L’any 1986 tenia 155 agrupaments.