(Barcelona, 29 febrer 1880 – 15 desembre 1950)
Novel·lista, narrador i autor teatral. Fill de Lluís Folch i Brossa i germà de Manuel, Lluís, Ignasi i Joaquim. Col·laborà en moltes publicacions catalanes, des del suplement literari de “La Renaixença”, fins a “El Poble Català”, “Foc Nou”, “La Ilustració Catalana”, “Garba”, “D’Ací i d’Allà” i “Teatre Català”. Fou director de revistes com la literària “L’Atlàntida” i la política “La Tralla”.
Afiliat a la Unió Catalanista, on milità, en fou nomenat secretari, i en aquest període coincidí la seva consagració com a novel·lista.
Amb Ànimes blanques guanyà un premi als Jocs Florals del 1904, i al concurs de “L’Avenç”, amb Lària (1904). Obtingué el premi convocat pel diari “El Poble Català” amb la novel·la Aigua avall (1907). A causa dels articles que apareixien a “La Tralla” hagué d’emigrar a França.
La tasca o faceta més important fou la dedicada a la literatura infantil, que portà a terme en setmanaris, que ensenyaren el català a dues generacions de petits lectors. L’any 1909 assumí la direcció de la revista infantil “En Patufet”, en la qual publicava setmanalment narracions amb el títol de Pàgines viscudes, d’un realisme amable i sentimental. Peces cèlebres publicades a “En Patufet” són les Aventures extraordinàries d’En Massagran, En Bolavà detectiu, La família del capità Delmar, La fortuna d’en Pere Virolet, La Rosanela o el secret del joglar, En Larió i la Carmina o el cavaller Nasroent, El drama de sota terra, Niu d’àligues o la llum de la vall, Les aventures d’En Boi Delit.
Destinades també a un públic infantil, és autor d’un bon nombre de peces teatrals com En Patufet i l’Amic (1915), Muset i Bernardeta (1916), La Princesa i el Pastor (1918), Els Pastorets (1919), La bola roja (1923), Les confidències de Nineta (1927), Com els ocells (1927) i El rei que no reia (1931), entre d’altres.
Les novel·les destinades a un públic adult, sector en el qual fou molt conegut, són realistes, de clara filiació modernista. La seva narrativa dramàtica exercí una vasta influència en la societat catalana dels anys vint, i alhora conformà una mentalitat entre idealista i sentimental. Sobresurten Joan Endal (1909), Una vida (1910) i Ànima en camí (1916).
Fou fundador de l’organització Pomells de Joventut i de la Biblioteca Gentil, de novel·la rosa, i cooperà en les tasques de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Fou el pare de Ramon Folch i Camarasa.
Retroenllaç: Patufet, En | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Nit de Santa Llúcia | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Folch i Torres, Manuel | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Folch i Torres, Lluís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Folch i Torres, Joaquim | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Folch i Torres, Ignasi | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Folch i Camarasa, Ramon | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Folch i Brossa, Lluís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Junceda, Joan | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Biblioteca Gentil | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Tanganelli i Plana, Josefina | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pomells de Joventut de Catalunya | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pastorets, els | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pàgines Viscudes | Dades de Catalunya