(Barcelona, 18 juliol 1821 – 21 febrer 1897)

Arquitecte. Estudià a l’antiga Escola d’Arquitectura de Llotja, a Barcelona, i completà els estudis a la de Madrid.

Els corrents estètics d’inspiració romàntica, propis de l’època, li van fer sentir el gust pels estils medievals i exòtics, gust que plasmà en la restauració, que el bisbe Morgades va encarregar-li, del monestir de Ripoll, obra rigorosament reeixida en la mesura que això era possible, i en la direcció de les obres de la nova universitat de Barcelona, empresa el 1862, on aplicà els criteris de l’art romànic en la fàbrica en general i dels estils bizantí, mudèjar i gòtic en la decoració del paranimf.

Com a professor de la nova Escola d’Arquitectura de Barcelona, fundada l’any 1871 -de la qual arribà a ésser director-, difongué els criteris esmentats, que gradualment van menar al modernisme.

Les seves obres més importants són: la casa Masó, els magatzems generals dels Docks (1879) i el Seminari Conciliar (1888), totes elles a Barcelona.

Col·laborà amb Cerdà en la iniciació de la reforma de la ciutat i treballà, o estudià, els diferents problemes arqueològico-artístics de diversos edificis medievals tant de Barcelona (Palau Major i la seva capella de Santa Àgata) com de Catalunya en general.

És autor d’obres com Consideraciones sobre la arquitectura de Barcelona desde el Renacimiento, Monografía sobre el monaterio de San Cugat del Vallès, etc.

Fou el pare de Francesc i de Josep Rogent i Pedrosa.