Arxiu d'etiquetes: 1963

Villena, tresor de

(Villena, Alt Vinalopó)

Conjunt de peces d’or i argent trobades dins una gerra, el 1963, per atzar, en una riera de les proximitats de la població, sense context arqueològic. Devia ser un amagatall de l’època de transició del bronze al ferro. Pot ésser datar d’entorn dels segles X-VIII aC.

És un dels conjunts d’orfebreria més importants d’aquesta època a l’Europa occidental. És constituït per 66 peces, la majoria d’or (plats, bols i ampolles), però també hi ha un ceptre amb tija de ferro (element simptomàtic).

És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor. Representa un tresor reial i principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions (grega i fenícia).

Usó i Mezquita, Vicent

(Vila-real, Plana Baixa, 13 abril 1963 – )

Escriptor. Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novel·la, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història.

En novel·la ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent (novel·les publicades el 2002 en el volum La memòria del vent), La mirada de Nicodemus (1994), Tan oberta com sempre (1998), Maig era un mes sense pluja (2000), L’herència del vent del sud (2002), Crònica d’una devastació (2002), Les ales enceses (2005), Els inconvenients de la felicitat (2006) i El músic del Boulevard Rossini (2008).

Ha escrit diversos contes en diaris, revistes i reculls, alguns dels quals han estat premiats; en destaca La taverna del cau de la lluna (2001). El 1996 començà a col·laborar amb el grup Xarxa Teatre, per al qual escriví, entre d’altres, el guió València, llum del Mediterrani i el guió del documental L’illa habitada (2000).

Col·laborador habitual del diari “Mediterráneo” i de la revista “Caràcters”.

Torrandell i Jaume, Antoni

(Inca, Mallorca, 17 juliol 1881 – Palma de Mallorca, 15 gener 1963) 

Músic. Estudià a Madrid i a París.

És autor de Danses romaneses, per a piano i orquestra, Simfonia, per a violí i orquestra, i Sonata, per a violoncel.

Tébar, Ximo

(València, 30 març 1963 – )

Guitarrista, productor i compositor de jazz. Començà a estudiar música a set anys, primer guitarra espanyola i després jazz. Es professionalitzà a disset anys.

Els anys 1980 fundà la Ximo Tébar Band i compartí escenaris amb solistes com Pedro Iturralde, Tete Montoliu, Lou Donaldson, Lou Bennett i Jorge Pardo. Paral·lelament, formà part del trio de Lou Bennett fins a la mort d’aquest, el 1997.

Els anys 1989 i 1990 fou guardonat amb el premi al millor solista de la Muestra Nacional de jazz que concedeix el ministeri de cultura espanyol.

Entre els seus discs cal destacar Anís del gnomo (1990), Hello Mr. Bennett (1992), So what (1997) i Homepage (1998).

Ridaura i Gosálbez, Llorenç

(Alcoi, Alcoià, 5 maig 1871 – Anna, Canal de Navarrés, 2 setembre 1963)

Escultor. Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal. Una pensió de l’ajuntament d’Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d’Agustí Querol. A l’Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa.

Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa: talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi (Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi), marbre Virtuts teologals i l’Àngel imposant el silenci (cementiri municipal d’Alcoi).

També féu els dos àngels de marbre blanc per a l’altar major de l’església de Sant Jordi (destruït el 1936), tot i que se’n conserva el guix (1918). És autor també del monument a Artigas a l’Uruguai, i de la Quadriga del Banco de Bilbao de Madrid.

Guanyà una segona medalla a Madrid el 1908 per Llavors, i la Creu d’Alfons XII per un monument a Cervantes.

Revest i Corzo, Lluís

(València, 30 gener 1892 – Castelló de la Plana, 15 agost 1963)

Erudit. Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal (1929) i cronista municipal (1944-63). Col·laborà a “Heraldo de Castellón”, “Arte y Letra”, “Mediterráneo” i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura.

Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 (1930), Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos (1947) i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana (1957).

Fou professor de català (1910-12) i autor de l’estudi La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930), on declarava la catalanitat de l’idioma i donava normes ortogràfiques prou acostades a les fabrianes.

Mequinensa, pantà de

(Baix Cinca)

Embassament de l’Ebre, que s’acaba a Escatrón (Aragó). Té uns 125 km de llarg fins a la presa, que està 2 km abans de la vila antiga de Mequinensa i de la confluència amb el Segre.

L’obra, acabada el 1963, té una capacitat superior als 1.530 milions de m3; la presa té 80 m d’alçada, i la central, una producció superior als 770 milions de kWh com a mitjana anual.

Martí i Orberà, Rafael

(València, 1880 – Madrid, 1963)

Autor teatral. Per bé que conreà el bilingüisme, provà de renovar el teatre valencià amb obres com ara L’ombra del xiprer (1910), Pobres milionaris (1936) i L’ase del poble (1936).

Una part de la seva obra per a l’escena ha estat aplegada a Teatro (1914-19).

Hubert, Erwin

(Viena, Àustria, 1883 – Palma de Mallorca, 23 setembre 1963)

Pintor. Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907. En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria. A partir del 1940 tornà a Mallorca.

Pintà a l’oli i es destacà, sobretot, amb l’aquarel·la pintant paisatges i retrats de dones i nens que tingueren molt d’èxit. És un pintor postmodernista, delicat, de color agradable i net.

Flaquer i Fàbregues, Joan

(Maó, Menorca, 1877 – Madrid, 1963)

Arqueòleg i numismàtic. Llicenciat en dret, es dedicà especialment a l’arqueologia i a la numismàtica de l’illa de Menorca. Fou membre de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Col·laborà en la “Revista de Menorca” i publicà treballs relatius als temes esmentats, després d’una participació directa en les tasques arqueològiques.

Publicà també una Bibliografía numismática menorquina (1923).