(Barcelona, 1843 – 1902)
Pintor. Fou deixeble de Josep Serra i de l’Escola de Llotja de Barcelona.
Sobresortí en la pintura de gènere i en els quadres de costums que presentà en nombroses exposicions a Girona, Barcelona, Madrid i París entre el 1866 i el 1893.
Algunes obres seves es conserven a Olot, Girona, Barcelona i Madrid.
(Barcelona, 2 novembre 1913 – Begur, Baix Empordà, 19 novembre 1963)
Bailaora. De família gitana, va néixer al barri de barraques del Somorrostro. Va debutar amb només sis anys i ha estat una de les personalitats més famoses del ball flamenc, gràcies a les seves contorsions i a la duresa d’expressió de rostre i cos.
Actuà amb figures com Raquel Meller o Carlos Montoya. Amb el Trio Amaya recorregué el món (París, Lisboa i Buenos Aires) amb diversos espectacles de dansa espanyola.
Intervingué en algunes pel·lícules: Maria de la O (1935-36), La Casa de Troya (1936), La luna enamorada (1945) o, la darrera, Los tarantos (1962).
Un dels seus millors espectacles fou el Bolero de Ravel.
(Barcelona, 13 abril 1901 – 17 gener 1991)
Pintor i dibuixant. Germà de Gabriel. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els estudis a París.
Conreà el paisatge urbà, amb un estil de gran riquesa cromàtica i pinzellada impressionista.
Es distingí també pels seus dibuixos, que publicà en setmanaris i revistes amb el pseudònim Fin.
Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i Madrid.
(Barcelona, 2 agost 1899 – 26 setembre 1984)
Aquarel·lista i arquitecte. Germà de Josep. Estudià a l’Escola d’Arquitectura i a la de Belles Arts de Barcelona.
S’ha distingit sobretot com a aquarel·lista. Conreà la pintura de paisatges marítims i urbans, i el retrat.
(Barcelona, 15 maig 1952 – )
Artista. Féu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona. S’inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria.
Conreà un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils.
Treballà durant un temps a Mèxic i resultà molt influït per l’art propi dels indígenes. D’ençà del 1980 residí a Nova York.
Són característiques les seves entonacions càlides.
(Barcelona, 1754 – 1834)
Científic. Era de família noble. Després de professar a l’escola d’enginyers de Barcelona, fou el primer membre elegit numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de la mateixa ciutat (1772), institució en la qual ocupà els càrrecs de tresorer i de secretari interí, així com de cursor i director de la secció d’àlgebra i geometria.
Contribuí a les tasques de l’acadèmia, especialment amb una memòria sobre les qualitats i la resistència de les fustes del país.
Ocupà també càrrecs polítics i administratius, així a Barcelona, on fou regidor i síndic general, com a Madrid, a la secretaria d’estat, i fou enviat en missió a l’estranger.
(Barcelona, 22 juny 1887 – 5 novembre 1982)
Patró d’embarcacions de vela. Fou el primer regatista de l’estat espanyol que obtingué de forma oficial una medalla d’aquesta modalitat en uns Jocs Olímpics (medalla de bronze a Los Angeles 1932).
Fou comodor del Reial Club Marítim de Barcelona durant molts anys.
L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi.
(Barcelona, 1670 – 1715)
Primer marquès de Castellbell. Participà en la defensa de Barcelona com a capità de la Coronela el 1697, fet que, ensems amb la seva adhesió a Felip V de Borbó, li valgué la concessió del títol de marquès.
Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700), i com a secretari d’aquesta corporació, s’encarregà de l’edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II (1701), col·lecció poètica a la qual aportà també la seva col·laboració, en català i castellà.
Fou el pare de Manuel d’Amat i de Junyent i l’avi de Rafael d’Amat i de Cortada.
(Barcelona, 25 octubre 1912 – 1983)
“Susina Amat” Pintora i pedagoga. La seva preocupació per la pedagogia artística, que ha manifestat en múltiples activitats i iniciatives, nasqué arran de la relació que tingué amb Rosa Sensat. Ha estat professora a diversos instituts i escoles, així com a l’Escola Massana.
Féu la primera exposició individual l’any 1967. Conreà un realisme depurat amb tendència a l’al·legoria o al simbolisme.
(Barcelona, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)
Noble. Destacà com a militar a la guerra de Separació. En 1641 es trobava al front d’una companyia per la part de Lleida, a les ordres del mariscal La Mothe.
El 6 novembre 1641, entre Alguaire i Almenar, inicià amb els seus homes els atacs per l’esquerra contra les forces de Vicente de la Maura, que assetjaven Almenar. L’operació culminà dos dies després amb l’alçament del setge, així com la desfeta de la reraguarda dels invasors i foren perseguits fins a prop de Tamarit de Llitera.
En 1647, per ordre del despòtic virrei francès Pere de Marca, que no tolerava crítiques a la seva desconsiderada actuació, fou detingut i exiliat. Presoner a Perpinyà, el mariscal Marchin li permeté la llibertat de moviments dins la ciutat, desaprovant la detenció de què era objecte Amat.
