Arxiu d'etiquetes: museòlegs/ues

Barbeta i Antonés, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 1990)

Pintor, museòleg i pedagog. Va estudiar a l’Escola de Llotja, d’on des del 1943 fins que es va jubilar va ser professor. Fou funcionari de la Junta de Museus de Barcelona, on va col·laborar en la salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra civil.

Féu la seva primera exposició individual el 1940. Destaca sobretot com a paisatgista.

L’any 1967 fou nomenat director del Museu d’Art Modern, on va organitzar nombroses exposicions d’art català del segle XIX i principis del XX.

Porta i Ferrés, Eduard

(Barcelona, 1941 – )

Químic i museòleg. Llicenciat a Barcelona (1964), amplià estudis a Madrid.

Fou tècnic dels Museus d’Art de Barcelona (1969-74). Vinculat als Museus de la diputació de Barcelona, n’ha estat cap (1983-85) i també cap dels laboratoris (des del 1970) i conservador (1984).

Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia de la UAB, ha dirigit cursos especialitzats.

Així mateix, des del 1979 fou consultor de la UNESCO de Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis (des del 1983) i coordinador del grup de treball d’Art Rupestre de l’ICOM.

Té diverses publicacions.

Monreal i Agustí, Lluís

(Barcelona, 7 novembre 1942 – )

Museòleg i historiador de l’art. Fill de Luis Monreal y Tejada.

Fou conservador del Museu Marés de Barcelona, professor de museologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i secretari del Consell Internacional de Museus (ICOM), a París, durant el període 1974-85.

El 1984 es féu càrrec de la fundació Paul Getty de Los Ángeles (EUA). Des del 1990 fou director general de la Fundació La Caixa.

Ha publicat, entre d’altres, els estudis: Tesoros de Nubia (1964), La montaña de los guerrilleros (1967), El arte hispánico en la baja Edad Media (1971) i el catàleg d’El Conventet (1971-78) en quatre volums.

Mercader i de Zufía, Arnau de

(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)

Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.

El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.

Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.

També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de J. Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.

Fou germà de:

Francesc Xavier de Mercader i de Zufía  (Barcelona, 1861 – 1932)  Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).

Pere de Mercader i de Zufía  (Barcelona, 1857 – 1928)  Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.

Farró i Fonalleras, Dolors

Deixa un comentari

(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)

Museòloga i historiadora de l’art.

S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.

Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.

Peypoch i Mani, Irene

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 febrer 1931 – 5 gener 1998)

Museòloga. Filla de Ramon Peypoch i Pich. Als anys 1960 s’incorporà com a especialista en pedagogia a l’Institut del Teatre. Posteriorment portà el negociat tècnic de cultura del Servei Tècnic de Cultura, i finalment el negociat de difusió de museus.

Desenvolupà el programa de difusió de museus més avantguardista del seu temps per als museus de la diputació de Barcelona i prengué part en altres iniciatives vinculades a la difusió dels museus, com ara la “Revista de Museus”. Participà en l’Assemblea de Museus de Catalunya del 1977 i en la fundació de l’Associació de Treballadors de Museus de Catalunya el 1983, de la qual fou secretària i ponent de diferents comissions de treball.

Fou membre del Consell Internacional de Museus i dins el Comitè Internacional d’Educació i Acció Cultural participà en l’organització de la trobada de Barcelona l’any 1985. Fou nomenada sòcia honorària de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, l’any 1996, en reconeixement de la seva tasca en favor de la museologia.

Es jubilà essent directora del Museu Marítim de Barcelona.

Tarrats i Bou, Francesc

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1951 – )

Museòleg i arqueòleg. Inicià la seva trajectòria professional com a conservador i codirector dels programes d’excavació al Museu de Badalona (1974-78). Director del Museu Provincial de Càceres (1978-79), del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (1979-97) i del Museu d’Història de Tarragona (1986-91), ha estat responsable dels projectes museístics de conjunts arqueològics com la vil·la romana dels Munts o del mausoleu constantinià de Centcelles.

L’any 1997 fou nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Dimití l’any 1999 i es reincorporà a la direcció del museu arqueològic de Tarragona. El 2004 fou nomenat director general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ha seguit publicant estudis, entre els quals El mosaico romano en Hispania: crónica ilustrada de una sociedad i, el 2008, Roma amor arran de l’exposició homònima ideada per Virginie di Ricci i Jean-Marc Musial, que dirigí.

Folch i Torres, Joaquim

12 Respostes

(Barcelona, 15 setembre 1886 – Badalona, Barcelonès, 7 novembre 1963)

Museòleg, historiador i crític d’art. Fill de Lluís Folch i Brossa i germà de Manuel, Lluís, Josep Maria i Ignasi. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, institucions de les quals més tard fou professor.

Del 1910 al 1920 es féu càrrec de la pàgina artística de “La Veu de Catalunya”. Col·laborà també a l'”Annuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, a “Vell i Nou”, a “D’Ací i d’Allà”, a la “Gaseta de les Arts”, a la “Revista de Catalunya”, al “Butlletí dels Museus” i a “La Vanguardia”.

Fou conservador (1918) i director general (1920-26 i 1930-39) del Departament d’Art Medieval dels museus de Barcelona. Des d’aquest càrrec portà a terme una important tasca de reorganització i modernització dels museus de la ciutat. Gràcies a la seva gestió es van poder reunir al Museu d’Art de Catalunya (inaugurat el 1934) una bona part de les pintures murals romàniques catalanes i salvar-les de llur lamentable mal estat. Fou també assessor artístic de Francesc Cambó.

Home erudit, publicà un resum de la Història general de l’art (1922) i dirigí l’obra, realitzada en col·laboració, L’art català (1955-58, 2 volums). Escriví també nombroses publicacions sobre els frontals romànics pintats a Catalunya, ceràmica de Paterna, etc, i les monografies del pintors Martí i Alsina (1912) i Marià Fortuny (1962).

Entre els càrrecs que ocupà figura el de membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1942) i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1959).

Crusafont i Sabater, Miquel

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 1942 – )

Enginyer industrial, llicenciat en història i museòleg. Fill de Miquel Crusafont i Pairó. Especialista en història monetària i en numismàtica del Països Catalans.

És autor de Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval (1982). Ha participat en la realització de diverses exposicions de moneda catalana: Moneda, Mirall de la Història (Sabadell-Barcelona 1983), Catalunya: Moneda i Història (Barcelona-Lleida 1985).

Vice-president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de redacció d’“Acta Numismàtica” i sots-director de “Gaceta Numismática”. Fou director del Museu d’Història de Sabadell (1982-85).

Ainaud i de Lasarte, Joan

4 Respostes

(Barcelona, 25 març 1919 – 5 novembre 1995)

Historiador de l’art i museòleg. Fill de Manuel Ainaud i Sànchez i germà de Josep Maria. Crític d’art i director general dels Museus d’Art de Barcelona des del 1948. Realitzà treballs d’investigació sobre temes d’història i d’art, especialment de pintura romànica i gòtica.

Entre les seves obres es destaquen Jaime Huguet (1955), Pintures del segle XIII al carrer de Montcada (1969), la guia d’art romànic del Museu d’Art de Catalunya (1973) i La pintura catalana (3 vols, 1989-91). Participà en diverses obres col·lectives sobre l’art català, i l’any 1978 fou elegit president de l’Institut d’Estudis Catalans.

Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts des del 1981 i obtingué entre d’altres el Premi d’Honor Jaume I (1994) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic.

És considerat el principal erudit de la història de l’art català, especialment de l’època medieval.