(Badalona, Barcelonès, segle XVIII)
Metge. El 1789 publicà un estudi sobre la terapèutica de la ràbia.
Ferreras, Martí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Badalona (bio)
Alsina, Pere
(Catalunya, segle XVI – Badalona ?, Barcelonès, segle XVI)
Religiós. Vivia al convent de Sant Jeroni de la Murtra, prop de Badalona.
Publicà diversos treballs d’història religiosa.
Guitart, Ramon
(Badalona, Barcelonès, 1880 – Barcelona, 1921)
Pedagog i músic. Deixeble de cant de Manuel Garcia. El 1910 fundà una escola de cant a Buenos Aires.
Amb Joaquim Cassadó escriví la sarsuela La Bohème.
Guerra i Estapé, Jaume
(Barcelona, 21 gener 1859 – Badalona, Barcelonès, 26 gener 1947)
Metge. Publicà diversos estudis professionals.
Fou un dels organitzadors dels Congressos de Metges de Llengua Catalana.
Gual i Lloberas, Josep
(Badalona, Barcelonès, 13 juliol 1920 – 24 octubre 2005)
Escriptor. És autor del llibre de poemes La sal al coll, premi Mossèn Alcover 1963, de les Joventuts Musicals de Manacor.
Casanovas i Guardiola, Francesc de Paula
(Badalona, Barcelonès, 1868 – Mèxic, 1938)
Pintor. Fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. Vivia a Mèxic des del 1910.
Conreà el paisatge i els temes florals.
Bas i Ferrer, Lluís
(Badalona, Barcelonès, 1907 – segle XX)
Pintor. Ha obtingut diversos premis importants.
Destacà també com a dibuixant i caricaturista.
Argemí i Casamada, Francesc
(Badalona, Barcelonès, 16 octubre 1822 – 13 gener 1887)
Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes.
És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.
Manent i Pesas, Joan
(Badalona, Barcelonès, 22 abril 1902 – París, França, 9 febrer 1984)
Sindicalista. Treballador del ram del vidre.
Joan Peiró el nomenà sotssecretari quan fou ministre (1937).
Alcalde de Barcelona durant la guerra civil, s’exilià el 1939 a París i després a Prada de Conflent.
Llopart i Ribes, Jordi
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 5 maig 1952 – Badalona, Barcelonès, 11 novembre 2020)
Atleta. Va ser el primer marxador espanyol que aconseguí un lloc destacat en l’alta competició, i l’artífex, amb Josep Marín, del reconeixement popular de la marxa atlètica.
Campió d’Europa el 1978, guanyà la medalla d’argent dels 50 km marxa als Jocs Olímpics de Moscou (1980), primera medalla olímpica en la història de l’atletisme espanyol.
Des del 1992 la seva principal activitat és la d’entrenador i formador.
Dades dels Països Catalans 