(Barcelona, 1 febrer 1881 – )

Diari en castellà. Fundat com a òrgan del partit constitucional i que des del 1888, allunyat de tota significació política concreta i representant els interessos conservadors, esdevingué el periòdic més influent de Catalunya i un dels més importants d’Espanya.

Creat pels germans Carles i Bartomeu Godó, tingué Jaume Andreu com a primer director. Modesto Sánchez Ortiz, que el dirigí fins al 1902, fou qui donà l’empenta al periòdic en portar-hi col·laboradors com Josep Yxart, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Isidre Nonell, etc, representatius del modernisme artístic i literari; fou succeït per Miquel dels Sants Oliver (1906-17).

Agustí Calvet Gaziel fou nomenat director el 1933 i continuà dirigint el diari fins a l’agost de 1936. Durant aquest període perfeccionà l’utillatge, disposà dels millors serveis informatius de l’estranger i arribà a un tiratge de més de 200.000 exemplars.

Incautat el diari durant la guerra civil pels anarquistes, fou controlat després pel president del govern republicà, Juan Negrín. El 1939 tornà a mans de la família Godó, amb el nom de “La Vanguardia Española”, i es va nomenat director Luis Martínez de Galinsoga, el qual el 1960, després d’un incident polític (afer Galinsoga), cessà.

El succeí Manuel Aznar, el qual, en ser designat ambaixador el 1962, fou substituït per Xavier de Echarri. Després de la mort d’aquest el 1969, ocuparen el càrrec successivament H. Sáenz Guerrero (1969-82), amb qui, l’agost de 1978, el diari recuperà el seu nom original, Ll. Foix (entre gener i setembre 1983), Francesc Noy (1983-87), Joan Tàpia (des del 1987), etc. Carles de Godó i Valls en va ser el propietari fins a la seva mort, el 1987, i fou succeït pel seu fill Xavier de Godó i Muntanyola.

A partir del 3 de maig de 2011 edità també una edició en llengua catalana.

Enllaç web:  La Vanguardia