Arxiu d'etiquetes: 2019

Lorente i Guarch, Germà

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 25 novembre 1932 – Madrid, 27 agost 2019)

Director cinematogràfic. Estudià dret i s’inicià en la premsa cinematogràfica il·lustrada i treballà de guionista i productor executiu. Començà com a director amb el curtmetratge Antes del anochecer (1962).

Posteriorment ha dirigit un cinema formalista, eròtic i consumista, com Donde tú estés (1963), Playa de Formentor (1965), Su nombre es Daphne (1966), Sharon vestida de rojo (1968), Strip-tease (1976), Venus de fuego (1979), Adolescencia (1981) i La vendedora de ropa interior (1982).

Cardells i Aleman, Joan

1 Resposta

(València, 21 març 1948 – 6 juliol 2019)

Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Els seus primer treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials.

Des de l’any 1966 fins al 1977, juntament amb Jordi Ballester i Bonilla, passà a integrar l’Equip Realitat.

També és autor d’escultures de fibrociment en les quals crea temes típicament urbans.

Cervera i Millet, Marçal

1 Resposta

(Santiago de Cuba, Cuba, 26 juliol 1928 – Begur, Baix Empordà, 20 setembre 2019)

Violoncel·lista i gambista. Fill d’Ernest Cervera i Astor, i germà de Montserrat. Deixeble de Lluís Millet i Farga, de Paul Tortelier i de Gaspar Cassadó.

Membre fundador del Quartetto Brahms de Roma (1963). Professor als conservatoris de Colònia, de Friburg i de Lausana.

Ha fet nombrosos enregistraments i tandes de concerts a Europa i a Amèrica.

Guinovart i Rubiella, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 març 1941 – 1 octubre 2019)

Compositor. Catedràtic d’harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva obra està orientada vers la tècnica del contrapunt (Diaphonia) i una inclinació pel color instrumental (Amalgama).

Ha compost música simfònica (Moviment simfònic, Simfonia, L’àngel de la mort), de cambra (Alquímia, Introducció i scherzo, Discantus, Trio, Quejío) i coral (Homenatge a J. Salvat-Papasseit, premi Enric Morera el 1979).

Ha professat cursets de divulgació i ha exercit també com a crític musical.

Ha escrit també un Concert per a piano i orquestra (1982) i Totem (1985) per a guitarra.

Guinjoan i Gispert, Joan

8 Respostes

(Riudoms, Baix Camp, 28 novembre 1931 – Barcelona, 1 gener 2019)

Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull i de P. Wissmer a París.

Fundador, juntament amb Juli Panyella, del conjunt instrumental Diabolus in Musica (1965), menà una important activitat com a divulgador de la música contemporània, tant com a compositor i director d’orquestra com a conferenciant i crític.

Entre les seves obres, són dignes d’esment: Miniatures (1966), Fragment (1969), Tres peces per a clarinet sol (1970), Bitemàtic (1973), Ab origine (1974), Tensió-Relax (1974), Dígraf (1976), El diari (1977), Jondo (1979), Puzzle (1979), Música per a violoncel i orquestra (1980), Au revoir Barroco (1981), Foc d’aucell (1982), Trama (1983), el ballet Cinc continents (1969) i l’opera Gaudí (1992).

Gironès i Gispert, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 maig 1926 – 10 maig 2019)

Escriptor. Ha obtingut bon nombre de distincions literàries, la més important de les quals és el premi Joan Santamaria de Narració el 1965, per la seva obra El sistema Ferrater (publicat el 1967).

Gimeno i Tolaguera, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1937 – 9 octubre 2019)

Tennista. Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor.

En el camp amateur obtingué diversos èxits, com la Copa Galea (1956 i 1957) i el campionat d’Espanya, sense oblidar les participacions en la Copa Davis (1958-60).

En el camp professional (1960-71) guanyà el campionat del món el 1966. Quan els torneigs esdevingueren open (1968), arribà a semifinals a Wimbledon (1970) i li fou adjudicat el Roland-Garros (1972).

Es va retirar el 1974 i posteriorment fou seleccionador de l’equip espanyol de Copa Davis.

Gargallo i Tartanson, Pierrette

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 juny 1922 – Issy-les-Moulineaux, França, 27 març 2019)

Artista. Filla de Pau Gargallo i Catalán.

Exposà estatuetes de terra cuita molt personals i dibuixos acurats i sensibles.

Residí a París.

Garcia i Llauradó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1927 – Redlands, Califòrnia, EUA, 13 abril 2019)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1950), ha treballat a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda (1954-57) on descriví el quadre de l’aldosteronisme transient postoperatori.

Especialista en enginyeria biomèdica, ha estat premiat en els Jocs Florals de la llengua catalana (1974 i 1975).

És autor de Biological and clinical effects of low-frequency magnetic and electric fields, del tractadet religiós Motives and implications of Assent i d’Introducció a l’enginyeria biomèdica (1976).

Galí i Herrera, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 19 març 1927 – 1 desembre 2019)

Pedagog. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Raimon.

Participà activament en el moviment escolta que animava mossèn Antoni Batlle (1946-58); dirigí el Colegio-Internado La Molina (1951-55) i ha fundat (1955) i ha dirigit l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles renovadores del moviment iniciat pels volts del 1955.

Ha publicat Saint-Exupéry o la llibertat d’esperit (1965), Didáctica del lenguaje (1967), El compromís polític dels germans Chesterton (1974), La formació de Catalunya (1986) i diversos llibres de text per a la EGB; ha editat també els escrits de mossèn Batlle (1966).