Arxiu d'etiquetes: 1920

Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA

1 Resposta

(Barcelona, 1920 – 1961)

Societat. Creada per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.

Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsan i l’ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la.

El 1958 l’ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.

Té quatre grans línies: Avinguda del Carrilet-Santa Coloma; Zona Universitària-Montbau; Pep Ventura-Roquetes i Cornellà–Horta. L’allargament de les línies l’han fet estendre fins a municipis veïns del de Barcelona: Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

El 1984 transportà 236 milions de passatgers, amb uns ingressos de 6.000 milions de pessetes i una plantilla de 2.831 persones.

Federació de Cooperatives de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1920 – 1942)

(FCC)  Entitat. Aplegà les diferents societats cooperatives de Catalunya, i que fou creada quan Eladi Gardó reorganitzà l’anterior Cambra Regional de Cooperatives constituïda el 1899. El séu òrgan de premsa fou “Acción Cooperativista”.

El 1926 tenia 4.800 famílies associades i algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable, fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum.

Poc abans de la guerra civil aplegava ja 230 entitats i unes 28.000 famílies. Fou dissolta el 1942 per la legislació franquista.

Des del 1977, s’ha iniciat un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries.

Faianç Català

9 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – vers 1920)

Establiment artístic. Creat pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona.

El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb: assessorat per diversos artistes, una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del noucentisme.

Hi nasqueren Les Arts i els Artistes (1910), hi foren promogudes revistes com “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914 i 1916) i “Vell i Nou” (1915-19) i hi fou protegida la primera època de “Papitu” (1908-11).

En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes, prosseguí només com a botiga d’objectes d’art.

Fàbregas i Berenguer, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 novembre 1896 – 16 agost 1979)

Actor i humorista. S’inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona.

Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.

Fou germana seva Marta Fàbregas i Berenguer  (Barcelona, 1920 – 3 gener 1960)  Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).

Fabra i Foignet, Albert

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 1920 – Perpinyà, 14 octubre 2011)

Pintor i gravador. Residí a Barcelona des del 1923. Es formà a Girona.

L’exposició que féu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató (1943) aportà un aire nou a l’art català de la postguerra. Féu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament i a on ha exposat reiteradament.

Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència de Picasso i el cubisme, i arribà a una abstracció geomètrica classificable d’op art.

Estradé i Ciurana, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 11 gener 1920 – Montserrat, Bages, 2 agost 1997)

Escriptor. Monjo benedictí de Montserrat, on ingressà el 1942.

Col·laborador des dels inicis de “Germinabit”, “Serra d’Or” i, des del 1976, a la revista “Foc Nou”. Alguns dels seus articles han estat recollits en La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970).

Traductor de les Cartes de Sant Ignasi d’Antioquia (1966). També ha publicat Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960), Pels camins de l’evangeli (1962), Evangeli enfora (1973), Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980), Diàleg sobre l’amor (1985) i El mal, problema i misteri (1996).

Escoda i Coromina, Joan

Deixa un comentari

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1920 – 2012)

Pintor. Estudià amb els mestres Juli Borrell i Ricard Tàrrega.

Ha exposat A Tel Aviv, Londres i Nova York, entre d’altres capitals. Té obres a les col·leccions Wagner, de Munic, i Herbert, de Nova York.

Elias i Llobet, Joan

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1882 – Milà, Itàlia, 1920)

Tenor. Debutà (1911) a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen.

Actuà sovint al Teatre Principal de València (1913-14) i al Tívoli i al Liceu (1916-17) de Barcelona; assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda (1917) i a Trieste amb Otello.

Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar (1918) i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia.

El seu germà Jaume Elias (1891-1968) fou també tenor.

Dòria i Dexeus, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 31 agost 1920 – 11 abril 1995)

Perit mercantil i editor. Mobilitzat el 1937 durant la guerra civil, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté.

El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial La Galera, que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata.

Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’estat alhora: català, castellà, gallec i èuscar. El 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Quan el 1992 La Galera s’incorporà al Grup Enciclopèdia Catalana, abandonà la seva relació directa amb el món editorial.

També escriví tres contes infantils.

Diari de Mataró i la Comarca -1895/1920-

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1 juny 1895 – 31 maig 1920)

Diari del matí. Apareix amb el nom de “Diario de Mataró y su Comarca” i redactat en castellà.

El 31 d’octubre de 1919 fou catalanitzat en adquirir-ne la propietat un grup nacionalista mataroní que havia editat fins llavors el setmanari “La Nau”.