Antic terme, al sector més occidental del municipi, al límit amb el de Benissanet, on els templers intentaren de fundar una població el 1248.
Hom ha suposat que era el mateix indret del despoblat de Salvaterra.
Gandesola
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Móra d’Ebre
Entença, Berenguer V d’
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XIII – 1294/1300)
Senyor de la baronia d’Entença i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà. Fill de Berenguer IV d’Entença.
Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268), i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I el Conqueridor i els nobles rebels. Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada (1291) i després recuperà.
Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres (1284). Guerrejà contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285) i participà en la conquesta de Menorca (1286-87). Lluità contra els Montcada, els quals assetjaren Móra i Falset mentre ell era a la Cerdanya per impedir l’entrada de les tropes del rei de Mallorca (1289). Fou conseller de Jaume II el Just.
Es casà amb Galbors de Montcada i foren els pares de Guillem, Berenguer i de:
Saurina d’Entença i de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1325) Segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291). Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319).
Montagut i Vilalta, Joaquim de
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1848 – Barcelona, segle XIX)
Militar. Fill de Joaquim de Montagut i de Domènec. L’any 1868 lluità al Bruc contra els revolucionaris comandats per Baldrich i Targarona, i, al cap de dos anys combaté contra els republicans a les barriades de Sants i de Gràcia.
El 1873 sol·licità la separació del servei actiu i se sumà a les tropes carlines de l’exèrcit del Nord. Emigrà a França havent obtingut el grau de coronel i, al cap de poc, tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona.
Montagut i de Domènec, Joaquim de
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1825 – Tortosa, Baix Ebre, 1867)
Militar. Es passà a l’exèrcit carlí, amb el qual lluità molt bé al front basc i navarrès. No s’avingué als convenis de Vergara.
Emigrà a França amb el pretendent Carles V, i hi restà set anys.
Fou el pare de Joaquim Montagut i Vilalta.
Messeguer i Villoro, Benet
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 27 octubre 1927 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 octubre 1982)
Pintor. Instal·lat i actiu a Mèxic d’ençà del 1945.
Les seves obres inicials poden ésser inscrites dins d’un expressionisme que progressivament s’anà depurant sense perdre mai, però, un caràcter fortament dramàtic.
Integrat plenament en la vida artística i cultural mexicana es dedicà també al muralisme i féu obres a la facultat d’economia de la universitat autònoma de Mèxic i també al museu d’història de Chapultepec. En aquestes creacions s’apartà de la tradició més característica de l’escola mexicana canviant el caràcter al·legòric pel decorativista.
Féu també obres d’escultura i d’art tèxtil i fou així mateix un destacat docent i promotor cultural.
Filomena de Santa Coloma
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 3 abril 1841 – Valls, Alt Camp, 13 agost 1868)
(Filomena Ferrer i Galzeran) Monja mínima. Germana de l’escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Entrà a l’orde a Valls (1860).
Religiosa exemplar, féu vot de cercar sempre el més perfecte (1866). Morí en un rapte místic. El seu cos és conserva incorrupte. Deixà alguns escrits religiosos.
El 1897, Lleó XIII, la declarà venerable.
Ferrer i Galzeran, Feliu
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1843 – Almenar, Segrià, 28 novembre 1912)
Escultor. Després de fer estudis a París i a Roma, instal·là el taller a Tarragona.
Va fer nombrosos altars de guix per a esglésies de les comarques tarragonines. Així mateix, és autor del monument a Roger de Lloria, a Tarragona, i de la decoració de la Universitat Pontifícia de la mateixa ciutat.
Escoda i Coromina, Joan
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1920 – 2012)
Pintor. Estudià amb els mestres Juli Borrell i Ricard Tàrrega.
Ha exposat A Tel Aviv, Londres i Nova York, entre d’altres capitals. Té obres a les col·leccions Wagner, de Munic, i Herbert, de Nova York.
Bernat -noble, s. XI-
(Catalunya, s XI – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1060)
Noble. Fill de Mir Geribert i de Guisla. Fou hereu del castell de Port.
Ajudà el seu pare vers la fi de la seva rebel·lió contra Ramon Berenguer I de Barcelona. Fetes les paus (1059), Mir Geribert aparellà una nau contra el castell de Móra d’Ebre, i Bernat l’acompanyà. L’expedició fou desfeta pels sarraïns, i pare i fill hi moriren.
Barceló, Francesc -austriacista-
(Capçanes, Priorat, segle XVII – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XVIII)
Guerriller austriacista. Pare de Josep i Pere Joan Barceló i Anguera.
Era carboner d’ofici. en 1705, tan bon punt desembarcaren al Principat les forces aliades, s’uní amb els seus fills a les partides de voluntaris austròfils reclutades pels germans Nebot i Font al Priorat i al Camp de Tarragona. Fou nomenat capità.
Participà a la guerra de Successió. Morí en combat.
Dades dels Països Catalans 