Arxiu d'etiquetes: Amèrica (nascuts a)

Veyan i Aparicio, Lluís

Deixa un comentari

(Quito, Equador, 22 juny 1772 – Tamarit de Llitera, Llitera, 2 novembre 1844)

Militar. Els seus pares eren de Tamarit de Llitera, on ell visqué molts anys. Era capità d’enginyers el 1808, any en què participà a la defensa de Saragossa durant la guerra del Francès. El 1820, essent coronel, seria nomenat cap polític de Saragossa. La seva actuació fou marcadament liberal. Exercí el mateix càrrec a Pamplona, l’any següent.

Fou destituït arran de la reacció absolutista de 1823. Es retirà aleshores a Tamarit, on es dedicà a l’ensenyament privat de matemàtiques. Durant la primera guerra Carlina tornà a l’exèrcit per combatre els insurrectes. Ascendí a brigadier. Fou governador militar de la plaça aragonesa de Daroca.

Jaume i Rosselló, Alexandre

Deixa un comentari

(Montevideo, Uruguai, 22 novembre 1879 – Palma de Mallorca, 24 febrer 1937)

Dirigent socialista. Advocat, anà a París, on rebé la influència de Jean Jaurès i de tornada a Mallorca aviat trencà amb el partit liberal -que el 1909 l’havia fet regidor de Palma de Mallorca- i s’apropà als socialistes, en especial a Llorenç Bisbal. No ingressà, tanmateix, en el partit fins al 1919.

Prietista, s’oposà a la col·laboració amb la dictadura de Primo de Rivera i el 1931 fou elegit diputat a corts. Posteriorment, vençut en les eleccions del novembre de 1933, figurà en la comissió executiva de la Federació Socialista Balear.

Detingut el juliol de 1936, fou afusellat per les autoritats franquistes.

El seu socialisme humanista anà acompanyat d’un constant pancatalanisme que el dugué a donar suport a les posicions de Gabriel Alomar entorn de l’estatut d’autonomia de les Illes.

Fou autor d’Impresiones de un constituyente (1933) i de La insurrección de octubre. Cataluña, Asturias, Baleares (1935). Col·laborà en els periòdics “La Última Hora”, “El Día”, “El Obrero Balear”, de Palma de Mallorca, i en “Justícia Social”, de Maó.

Himes, Chester Bomar

Deixa un comentari

(Jefferson City, EUA, 29 juliol 1909 – Moraira, Marina Alta, 12 novembre 1984)

Escriptor. El 1929 complí set anys de presó per atracament i el 1954 es traslladà a París, on escriví narracions policíaques i creà dos personatges de gran èxit: els detectius negres Coffin Ed Johnson i Grave Digget Jones.

Posteriorment s’instal·là definitivament al País Valencià.

Entre les seves obres cal esmentar The Third Generation (1954), Run, Man, Run (1966) i l’autobiografia The Primitive (1955).

Gutiérrez Cossío, Francisco

Deixa un comentari

(San Diego de los Baños, Cuba, 20 octubre 1894 – Alacant, 16 gener 1970)

Pintor. Conegut com a Pancho Cossío. S’inicià en la pintura a Santander i a Madrid, i posteriorment residí a París (1923-32), fins que tornà a Santander. Els darrers anys de la seva vida els va passar a Eivissa i a Alacant.

La seva obra es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos (marines, natures mortes, paisatges i retrats).

Cook, William Edwards

1 Resposta

(Desmoines, Iowa, EUA, 31 agost 1881 – Palma de Mallorca, 10 novembre 1959)

Pintor. Deixeble de Bouguereau a París. Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s’hi establí el 1931. La seva pintura és bàsicament cézanniana.

Formà part del Grup dels Set (1948) i influí considerablement sobre l’art mallorquí posterior.

Cittadini i Podesta, Tito

3 Respostes

(Buenos Aires, Argentina, 18 setembre 1886 – Pollença, Mallorca, 12 juliol 1960)

Pintor. Actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada Escola Pollencina.

Residí a París i el 1913 s’instal·là a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental, després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve.

Rebé nombrosos premis i exposà (1923) a l’Institut Carniege de Pittsburgh.

Castanyer i Mayol, Miquel Antoni

Deixa un comentari

(Adjuntas, Puerto Rico, 21 desembre 1914 – sa Pobla, Mallorca, 24 gener 1985)

Escriptor. Sacerdot establert a Sóller (Mallorca).

Ha publicat, entre d’altres obres els reculls poètics Cançons de primavera (1940), Càntic de muntanya (1957) i Càntic Nou (1959).

Caimari i Vila, Margalida

1 Resposta

(Manzanillo, Cuba, 1839 – Palma de Mallorca, 1921)

Poetessa. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca.

Conreà una poesia sentimental i ingènua.

Bonner, Antoni

Deixa un comentari

(New York, EUA, 28 febrer 1928 – )

Escriptor i naturalista. Es traslladà a Mallorca el 1954, on s’establí i treballà en estret contacte amb la cultura catalana. Cofundador del Grup Ornitològic Balear (GOB) el 1983, del qual fou president des del 1989, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears (1976).

Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts. Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, en publicà diverses antologies comentades, en anglès (1985) i en català (1989).

El 1986 rebé el premi Crítica Serra d’Or de catalanística, i el 1997 la Creu de Sant Jordi.

Bernareggi y González Calderón, Francisco

Deixa un comentari

(Gualeguay, Argentina, 1878 – Palma de Mallorca, 8 abril 1959)

Pintor. Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca.

Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina.