(Vallibona, Ports, 9 novembre 1843 – Granada, Andalusia, 9 desembre 1920)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i dret, fou professor als seminaris de Tortosa i Tarragona.
Secretari de cambra d’Oviedo (1868) i València (1882), el 1889 va ésser nomenat bisbe de Lleida, on establí el nou seminari i fundà el museu diocesà.
El 1905 passà d’arquebisbe a Granada.
Publicà un catecisme, diverses pastorals i nombrosos articles a la premsa.
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1848 – Arenys de Mar, Maresme, 1920)
Missioner caputxí, de nom real Salvador Pinyol i Domènech.
Ingressà a l’orde a Guatemala (1869); per raons polítiques es traslladà a l’Equador, on s’ordenà i treballà, durant vint anys, com a missioner.
Fou comissari general de Colòmbia-Equador i, de retorn a Catalunya, fou elegit ministre provincial d’Aragó i Catalunya.
Publicà Compendio de elocuencia sagrada (1890, reeditat el 1917) i una memòria sobre les Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887).
(Barcelona, 30 novembre 1920 – 6 agost 1995)
Músic. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amplià els seus coneixements amb Joaquim Serra en l’especialitat de la instrumentació per a cobla.
És autor d’una suite simfònica, Poema de l’amor que neix (1951), de Fra Garí (1963), de Joiosa (1966) i de nombroses obres per a cobla.
(Berga, Berguedà, 8 març 1920 – 20 gener 2005)
Poeta i pintor. Conegut pel pseudònim de Bernat Meix.
Com a pintor ha conreat el paisatge dins la línia cubista, amb moltes afinitats amb les obres dels cubistes-expressionistes R. de la Fresnaye i A. Lothe.
Com a escriptor ha conreat l’assaig –La prensa periódica bergadana– i la poesia –Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1976), El nus a la cua (1978).
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 28 octubre 1844 – 22 novembre 1920)
Escriptor. Col·laborà a “El Borinot”, “Lo Crit de la Pàtria”, etc.
Cal esmentar les obres La boira (1886), La tabola (1890), Lo pot petit (1901), de poesia, Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya (1891) i Fruita tarada. Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les (1916).
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1920 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 12 gener 1973)
Pintor. És de formació autodidacta. Presentà la primera exposició individual a Vitòria, on feia el servei militar (1942). Des d’aleshores ha fet moltes exposicions, algunes d’elles a França i Alemanya.
S’ha dedicat també a la il·lustració i ha conreat l’aquarel·la.
(Barcelona, 20 maig 1920 – Miami, Florida, EUA, 24 juny 1990)
Guionista i presentador radiofònic. El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d’obres de ràdio-teatre, com El pessebre (1952).
El 1953 passà a la Televisió Nacional de Cuba. El 1960 tornà a Barcelona, on ha publicat novel·les, com La renuncia (1962), i ha estrenat obres teatrals.
(Barcelona, 6 gener 1920 – 30 agost 1957)
“el Facerias” Guerriller anarquista. Membre de l’organització juvenil anarquista Joventuts Llibertàries des del 1936, lluità al front d’Aragó i fou empresonat del 1939 al 1945.
Incorporat al moviment anarquista, des del 1947 es destacà per les seves accions armades -atracaments, bombes, atemptats- a la guerrilla urbana antifranquista.
Morí deu anys més tard en un enfrontament amb la policia.
(Catalunya, 1920 – 1930)
Òrgan. Agrupava les entitats excursionistes de Catalunya. Era presidida per Cèsar August Torras.
Fou promoguda des de l’Aplec Excursionista de Poblet (1910) i els congressos excursionistes de Lleida (1911) i de Manresa (1912).
Amb el cop d’estat del 1923 i la posterior Dictadura de Primo de Rivera fou clausurada, tot i que es mantingué un secretariat de coordinació.
El 1930 se’n restabliren les funcions i adoptà la denominació de Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
(Oviedo, Astúries, 2 juliol 1920 – Tarragona, 1999)
(Antoni Gonzalo i Lindín) Pintor. Format a Tarragona, fou deixeble d’Ignasi Mallol i de Joan Rebull.
Els seus paisatges tarragonins li han valgut diversos premis, entre els quals cal esmentar el Ciutat de Barcelona de Pintura del 1973.
Fou professor de l’Escola-taller d’Art de Tarragona.
Dades dels Països Catalans 