(Barcelona, Barcelonès)

Monestir de monges clarisses (Santa Maria de Pedralbes). Fundat pel rei Jaume II el Just i la seva tercera esposa Elisenda de Montcada l’any 1326 i consagrat el 1327. L’església revela la directiu estètica del gòtic oficial del segle XIV, reial i franciscà, i evidència una certa unitat estilística amb l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. És atribuïda a Berenguer de Montagut.

És d’una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts. El claustre, d’arcuacions sostingudes per capitells uniformes derivats del corinti, amb els escuts reials i de Montcada, respon al tipus clàssic català del segle XIV; de forma quadrada, té actualment tres pisos (l’últim ja del segle XVI). A l’angle sud hi ha una cisterna amb una notable bocana plateresca. La sala capitular és del segle XV i és decorada amb pintures murals de l’època.

En una de les capelles del claustre, la dedicada a sant Miquel, Ferrer Bassa deixà el conjunt més important de pintura catalana del segle XIV. Cal esmentar també el doble monument funerari de la reina Elisenda, una de les millors mostres de l’escultura gòtica del segle XIV.

Dins el conjunt del recinte del monestir, el 1993 s’inaugurà un espai dedicat a l’exposició de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, important mostra d’art medieval i renaixentista.

Enllaç web:  monestir de Pedralbes