Llibre dels Feits

(Catalunya, 1244 – 1274)

(o Crònica de Jaume I)  Crònica inspirada directament per Jaume I de Catalunya. Primera de les quatre grans cròniques de la historiografia catalana.

Fou probablement dictada pel propi Jaume I el Conqueridor, si més no en part, i redactada pels seus col·laboradors (entre els quals hi ha el bisbe d’Osca, Jaume Sarroca, que participà en l’ordenació i estructura dels manuscrits) sota la direcció atenta i personal del rei.

No s’ha conservat la primera redacció, però si dues versions, una de llatina que, amb el títol Liber Gestarum, fou feta per Pere Marsili l’any 1331 per encàrrec de Jaume II el Just, i una altra de catalana que, amb el títol Llibre dels feits, fou incorporada a un manuscrit acabat de copiar l’any 1434; bé que són dos texts paral·lels, el segon no és còpia ni traducció del primer, sinó que més aviat són dues versions del text original.

La crònica és una autèntica biografia de Jaume I, el qual, en alguns passatges, aconsegueix de deixar constància dels seus estats d’ànim més íntims, amb un llenguatge sovint col·loquial i popular. Tota la crònica està impregnada d’un profund sentit religiós i providencialista, on s’hi destaca l’esperit bel·licós del monarca i hàbilment s’hi mostren els seus encerts polítics, així com la defensa dels interessos catalans.

Juan Fernández de Heredia va fer-ne una versió aragonesa al final del segle XIV.