Arxiu de la categoria: Política

Missatge al Rei dels Hel·lens -1897-

(Catalunya, 10 març 1897)

Document polític d’Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A. Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, per felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.

El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per Antoni Suñol, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, P. Muzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretava cançons patriòtiques i populars catalanes.

El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes.

La Unió Catalanista convocà, en resposta, una assemblea extraordinària a Girona (la província de Barcelona tenia suspeses les garanties constitucionals) de protesta contra la repressió.

Casa de Misericòrdia *

Veure> Misericòrdia de Barcelona, casa de (institució de beneficència, 1581- ).

Mequinensa, Parlament de -1411-

(Mequinensa, Baix Cinca, octubre 1411 – desembre 1411)

Assemblea popular convocada per Pedro Ruiz de Moros, Antonio de Luna i Artal d’Alagó, diputats del regne d’Aragó, en ajut de Jaume II d’Urgell, pretendent al tron, enfront de Ferran d’Antequera.

Ja que la reunió era il·legal, les seves conclusions no foren acceptades per les Corts de Tortosa del desembre del mateix any.

Memorial de Greuges -1885-

(Catalunya, 10 març 1885)

Nom amb què és coneguda correntment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, presentada al rei Alfons XII de Borbó per una comissió presidida per Marià Maspons.

L’esmentat memorial era en síntesi, un manifest polític català que s’oposava als projectes lliurecanvistes del govern i als intents d’unificació del dret civil sobre la base del dret castellà.

Exercint el dret de petició reconegut per la Constitució, a iniciativa del Centre Català van reunir-se a Llotja, a Barcelona, l’11 de gener de 1885, representants de nombroses entitats culturals, econòmiques i polítiques, presidits per Rubió i Ors; nomenaren una comissió encarregada de redactar la memòria i elegiren Valentí Almirall redactor ponent.

Marxa de la Llibertat -1976-

(Catalunya, 4 juliol 1976 – Poblet, Conca de Barberà, 12 setembre 1976)

Iniciativa política unitària. Nom donat a cinc recorreguts que, per arreu de Catalunya -amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya Nord-, efectuaren diversos manifestants que tenien que confluir a Poblet, com a suport a les reivindicacions nacionals i democràtiques de l’Assemblea de Catalunya, seguint una iniciativa de Lluís M. Xirinacs i Pax Christi.

Aquestes columnes tingueren moltes dificultats, amb una forta repressió policial i de l’extrema dreta.

A l’arribada a Poblet només uns pocs marxants pogueren entrar al monestir, ja que la guàrdia civil i la policia vigilaven els voltants. A Montblanc hi hagué una actuació desmesurada de les forces d’ordre públic contra les columnes que hi estaven retingudes.

Manresa, Bases de *

Veure> Bases de Manresa  (document sobre el nacionalisme català, 1892).

Manifest d’Intel·ligència Republicana *

(Barcelona, maig 1930)

Veure> Intel·ligència Republicana, Manifest d’  (declaració programàtica).

Mancomunitat de Sabadell i Terrassa

(Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 – 1993)

Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, per l’associació d’ambdós municipis.

Té com a principals objectius l’ordenació urbanística de l’àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d’influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha.

El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d’ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris.

Fou dissolta l’any 1993.

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(Catalunya, 1987 – 2011)

(MMAMB)  Associació voluntària de 27 municipis de la conurbació de Barcelona constituïda un cop formalitzada la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Les seves principals funcions són planificar i executar projectes d’interès i abast supramunicipal, entre els quals destaquen la gestió de la xarxa viària (en concret les Rondes) i el manteniment dels espais públics.

També s’encarrega de coordinar les activitats de l’Entitat Metropolitana del Transport i les de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i d’implementar altres iniciatives anteriorment promogudes per la Corporació Metropolitana de Barcelona i no atribuïdes a cap ens específic per part de les Lleis d’Organització Territorial del 1987.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Maig, Fets de -1937-

(Barcelona, 4 maig 1937 – 7 maig 1937)

Esdeveniments que tingueren lloc en enfrontar-se les forces d’ordre públic de la Generalitat, el PSUC, UGT i Estat Català amb CNT–FAI, “Amigos de Durruti” i POUM, dins el marc de les tensions internes de la zona republicana representades pels anarcosindicalistes (revolució) i pels comunistes (guanyar la guerra).

Els fets s’iniciaren quan el comissari d’ordre públic de la Generalitat, Rodríguez i Salas (PSUC), intentà d’emparar-se de l’edifici de la Telefònica, amb l’acusació que el comitè d’aquesta (CNT) s’havia extralimitat en les seves funcions.

La CNT decretà la vaga general per als dies 4 i 5 i es lluità al barri vell de Barcelona i als nuclis de Sant Andreu, el Poblenou, Sants i Gràcia. Com a conseqüència d’aquestes lluites foren assassinats Antoni Sesé (UGT), Camillo Bernieri (anarquista) i Alfred Martínez (Joventuts Llibertàries) i hi hagué atemptats contra Frederica Montseny i Marià R. Vázquez.

Per tal d’aturar els fets es formà un nou govern de la Generalitat el dia 5 amb la inclusió de Sesé (substituït per Rafael Vidiella), Feced, Valeri Mas i Joaquim Pou, sense assolir l’objectiu. El govern de la República, des de València, envià guàrdies d’assalt, que arribaren el dia 7.

Els fets de maig costaren mig miler de morts i un miler de detencions. Els comunistes responsabilitzaren el POUM dels fets i iniciaren una campanya de detenció dels dirigents d’aquesta organització, i alhora els acusaven d’estar al servei de Franco. Andreu Nin fou assassinat el juny de 1937.

Les conseqüències dels fets foren, en primer lloc, la pèrdua de poders de la Generalitat; en segon lloc, la crisi del govern Largo Caballero, i, en tercer lloc, la influència creixent dels grups comunistes PCE-PSUC.