Arxiu d'etiquetes: reunions

Vinaròs, parlament de

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 1411)

Reunió de parlamentaris del Regne de València, convocada paral·lelament al que els catalans reuniren a Tortosa i els aragonesos a Alcanyís, per tal de trobar una solució política al problema a la successió al tron catalano-aragonès després de la mort de Martí I l’Humà.

Els adversaris de Jaume II d’Urgell no hi volgueren participar i s’aplegaren en un altre parlament a Traiguera. Els de Vinaròs, per tal de protegir-se dels partidaris de Ferran d’Antequera, sol·licitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament català de Tortosa.

Salvatierra, entrevista de

1 Resposta

(Salvatierra, País Basc, 3 maig 1462)

Reunió celebrada entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França.

El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat; aquest ajut era a canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200.000 escuts.

Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona.

Mequinensa, Parlament de

(Mequinensa, Baix Cinca, octubre 1411 – desembre 1411)

Assemblea popular convocada per Pedro Ruiz de Moros, Antonio de Luna i Artal d’Alagó, diputats del regne d’Aragó, en ajut de Jaume d’Urgell, pretendent al tron, enfront de Ferran d’Antequera.

Ja que la reunió era il·legal, les seves conclusions no foren acceptades per les Corts de Tortosa del desembre del mateix any.

Fòrum Vida i Evangeli

1 Resposta

(Catalunya, 1995 – )

Reunions.

Nom que d’ençà de la seva onzena convocatòria adoptà el Fòrum Home i Evangeli, sense variar-ne, pèro, ni les característiques ni la finalitat.

Fòrum Home i Evangeli

1 Resposta

(Catalunya, 1985 – 1995)

Reunió anual de dos dies. Convocada per un grup de cristians catalans, amb la finalitat de tractar temes relacionats amb la presència de la fe en el món actual.

Tenia una mitjana de mil tres-cents participants. Les ponències i les comunicacions són publicades a la revista “Foc Nou”.

A partir del 1955 adoptà el nom de Fòrum Vida i Evangeli.

Cristianisme, Església i Societat

Deixa un comentari

(Barcelona, del 6 al 11 octubre 1999)

Congrés. Organitzat per deu entitats cristianes de base, al qual assistiren prop d’un miler de persones.

Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius van apareixent i com acostar-s’hi.

Prèviament a la celebració del congrés els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en desaconsellaren la participació i l’adhesió.

Les actes foren publicades en forma de llibre l’any 2000. Del congrés sorgí l’Associació Cristianisme Segle XXI, que l’any 2000 promogué una consulta popular sobre com s’haurien de nomenar els bisbes.

Corts Catalanes

32 Respostes

(Corona catalano-aragonesa, segle XIII – 1709)

Assemblees extraordinàries. Convocada pel rei amb els tres braços (militar, magnats i cavallers; eclesiàstic, clergat, i reial o popular, ciutadans) per legislar i resoldre qüestions judicials.

A Catalunya derivava de la Cort comtal, descendent de la cúria règia franca. La primera Cort comtal fou convocada per Ramon Borrell. Ramon Berenguer IV féu compilar i promulgà els usatges de les Corts anteriors. Amb Pere el Cerimoniós, les Corts adquiriren estructura definitiva.

A Aragó i València eren semblants a les catalanes; Mallorca no tingué Corts pròpies, car els seus habitants sempre foren considerats catalans.

L’òrgan permanent de les Corts era la Diputació del General o Generalitat.

Felip V unificà les Corts dels regnes hispànics (1709) i fèu assistir representants de les de Catalunya, Aragó i País Valencià a les Corts de Castella.

CONSEO

Deixa un comentari

Sigla de la Conferència de Nacions Sense Estat de l’Europa Occidental.

Congressos d’Història de la Corona d’Aragó

1 Resposta

(Països Catalans, 1908 – )

Reunions celebrades amb la finalitat d’estudiar la història de la corona catalano-aragonesa.

El Primer congrés, celebrat a Barcelona (juny 1908), tractà del regnat de Jaume I.

El Segon (Osca, abril 1920) s’ocupà d’història i arqueologia del segle XII.

El Tercer (València, juliol 1923), del període 1276-1412.

El Quart (Mallorca, setembre-octubre 1955), dels regnats de Ferran I i Alfons el Magnànim.

El Cinquè (Saragossa, octubre 1952; celebrat abans que el quart), de Ferran II.

El Sisè (Sardenya, desembre 1957), de les relacions a la Mediterrània als segles XII-XVI.

El Setè (Barcelona, octubre 1962), d’Alfons el Cast i el cronista J. Zurita.

El Vuitè (València, octubre 1967), de les institucions socials i econòmiques de la corona.

El Novè (Nàpols, abril 1973), de l’expansió mediterrània del 1416 al 1516.

El Desè (Saragossa, 1978), dedicat a la història social i política del regnat de Jaume I.

L’Onzè (Palerm, 25-30 abril 1982), sobre el tema de la societat al període de les vespres sicilianes (segle XIII).

I el Dotzè (Montpeller, 1985), sobre les relacions comercials entre la corona i el Llenguadoc, de 1204 a 1349.

Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

5 Respostes

(Països Catalans, 1934 – )

Denominació que rebé a partir del vuitè dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, que se celebrà a Barcelona (juny-juliol 1934), presidit per E. Puig i Sais, incloïa la commemoració del segon centenari del naixement d’Antoni Gimbernat.

El novè congrés se celebrà a Perpinyà (juny 1936), presidit per Joan Puig i Sureda.

La guerra civil impedí la celebració del desè congrés, que s’havia de celebrar a València, presidit per Manuel Corachan. Aquest no se celebrà fins el 1976, a Perpinyà, presidit per Alsina i Bofill, amb una ponència sobre la dinàmica de la infecció i una altra sobre la funció social de la medicina.

L’onzè se celebrà a Reus l’any 1980 i fou presidit per Josep Laporte.

El dotzè tingué lloc a Benicàssim, l’any 1984 i fou presidit per Emili Balaguer.