Nom popular de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1932, pel fet que es va redactar al santuari de Núria).
Arxiu de la categoria: Política
Nova Economia
(Catalunya, 1936 – 1939)
Conjunt de mesures de política econòmica elaborades durant la guerra civil conjuntament pel Consell d’Economia i per les conselleries de caire econòmic de la Generalitat de Catalunya.
Tenien per objectiu transformar d’una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d’igualtat per a uns (anarcosindicalistes) i concretat en una economia socialista per a d’altres (marxistes).
Les mesures resultaren d’una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra.
Així, mesos després de l’aprovació del decret de col·lectivitzacions, la conselleria d’economia decretà un conjunt de mesures: regulació dels consells generals d’indústria (9 juliol 1937), creació de la Comissió Reguladora de Preus, de la Comissió Reguladora de Salaris i de la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya i decret d’Intervencions Especials, dirigides a un major control i coordinació de l’economia per part dels òrgans de govern.
Formaren part, també, de la Nova Economia, l’adopció de la nova Divisió Territorial de Catalunya, la municipalització de la propietat urbana, la política d’aprofitament industrial de les riqueses naturals de Catalunya (CAIRN), la política d’electrificació total de Catalunya, la nacionalització de les indústries de guerra, la municipalització dels serveis, les mesures financeres del pla Tarradellas (Decrets de S’Agaró) i la sindicació obligatòria dels treballadors del camp.
El govern de la Generalitat organitzà, els dies 5 i 6 de desembre de 1936, al Palau Nacional de Montjuïc, la Primera Jornada de la Nova Economia, en la qual presentà públicament el primer programa de transformació econòmica del país, elaborat pel Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya, en la qual participaren Lluís Companys, Diego Abad de Santillán, Joan P. Fàbregas, Josep Giménez i Estanislau Ruiz i Pontesi.
Nosotros -Barcelona, 1931/36-
(Barcelona, 1931 – 1936)
Grup d’afinitat anarquista. Continuació del grup Los Solidarios (1922).
Encapçalà dins l’anarco-sindicalisme una tendència putxista i anarco-bolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d’insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República. No ingressà formalment dins la FAI fins en 1933-34.
Durant la guerra civil el grup es dispersà, i la majoria dels components destacaren com a caps militars.
Nosaltres Sols!
(Catalunya, 1931 – 1936)
Grup polític català creat per Daniel Cardona i Civit. Es declarà radicalment catalanista i tingué una organització paramilitar.
Participà activament en els Fets d’octubre de 1934 i, el juny de 1936, formà junt amb el Partit Nacionalista Català i part de les joventuts d’ERC, Estat Català.
El seu òrgan de premsa fou el setmanari “Nosaltres Sols!” (1931-34), que dirigí Joan Garau-Guart i tingué com a redactors i col·laboradors el mateix Daniel Cardona, entre d’altres; hi publicà nombrosos dibuixos Lola Anglada.
NE *
Sigla del moviment polític català Nacionalistes d’Esquerra (1979-84).
Nacionalistes d’Esquerra
(Catalunya, desembre 1979 – 17 juny 1984)
(NE) Moviment polític que englobà grups d’esquerra nacionalista del Principat.
Liderat per Jordi Carbonell, J.M. Espinàs, Magda Oranich, A. Artís i Gener i Armand de Fluvià, entre d’altres, defensà l’autodeterminació de Catalunya.
El 1985 es convertí en Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE), però una part, disconforme, fundà el Moviment d’Esquerra Nacionalista.
Mujeres Libres
(Barcelona, abril 1936 – febrer 1939)
Organització feminista i llibertària, creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona. Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals.
Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost de1937, i agrupà unes 20.000 dones i 150 agrupacions (40 del Principat i 28 del País Valencià).
Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries (FAI, CNT i FIJL), una autonomia organitzativa total. Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre.
Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus instituts de Madrid i de València i del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona, donà suport a la incorporació de les dones a la producció i creà menjadors i bressols obrers.
Criticà especialment les tradicionals concepcions anarquistes sobre l’amor lliure o la sublimació de la maternitat.
Movimiento Ibérico de Liberación
(Barcelona, gener 1971 – agost 1973)
(MIL) Grup polític d’arrels llibertàries. Partidari dels “consells obrers”, en oposició al parlamentarisme i al sindicalisme, practicà la lluita armada contra el règim franquista.
Després de diversos atracaments a bancs, fou desarticulat per les forces d’ordre públic: execució de Salvador Puig i Antich (1974); mort d’Oriol Solé i Sugranyes durant la fugida de militants d’ETA de la presó de Segòvia (1976).
Moviment Socialista de Catalunya
(Catalunya, gener 1945 – 1968)
(MSC) Partit polític. Fundat simultàniament a Tolosa de Llenguadoc, Mèxic i Catalunya (clandestí).
S’hi agruparen membres del POUM -potser majoritàriament-, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboralistes de la universitat de Barcelona.
L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, un dels fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu.
L’òrgan del partit fou “Endavant” (1945-68), editat a França i dirigit per Josep Pallach.
El 1968 el moviment es dividí en dos corrents: el grup de Joan Reventós promogué, el 1974, l’anomenada Convergència Socialista de Catalunya, la qual, juntament amb altres grups, desembocà en el Partit Socialista de Catalunya (Congrés); el grup de Josep Pallach, juntament amb altres forces, es constituí (1974) en l’anomenat Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).
Mobilització Civil, Decret de
(Catalunya, 23 setembre 1937 – 1939)
Decret de la Generalitat. Signat pels consellers de finances, economia i treball.
Establia la mobilització de tots els treballadors d’empreses que obtenien préstecs de l’Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris per a ocupar uns llocs de treball determinats.
Un segon decret (5 octubre) establí la mobilització civil de tots els treballadors de la construcció i d’explotacions mineres de productes no indispensables per a la guerra.
Dades dels Països Catalans 