Antic castell, origen de la parròquia de Sant Julià d’Altura.
Arxiu d'etiquetes: Sabadell (hist)
Baiona, castell de
Antic castell, en lloc no identificat.
Vers la meitat del segle XII, els senyors de Baiona reberen com a feu la castellania d’Arraona, la qual conservaren fins al segle XIII.
Arraona -terme-
Antic terme. Era una mansió esmentada als itineraris romans, al segle X es troba documentat com a castell i església consagrada a Sant Feliu, coneguda actualment com a ermita de Sant Nicolau.
Dins el seu antic terme hi havia el priorat de Sant Salvador, que donà lloc a l’actual nucli urbà de Sabadell.
Mancomunitat de Sabadell i Terrassa
(Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 – 1993)
Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, per l’associació d’ambdós municipis.
Té com a principals objectius l’ordenació urbanística de l’àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d’influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha.
El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d’ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris.
Fou dissolta l’any 1993.
Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona -1843-
(Reus, Baix Camp, 6 juny 1843 – Sabadell, Vallès Occidental, novembre 1843)
Organisme provisional de govern. Creat sota la denominació de Comissió del Poble, i, a partir del dia 8, amb el nom definitiu.
Amb la finalitat d’enderrocar Espartero i constituir una Junta Central representativa de tots els pobles governats per Isabel II de Borbó, investí el general Serrano de poders de govern provisional a Barcelona (15 juny).
L’intent d’aquest, de dissoldre la Junta un cop expulsat Espartero, provocà un amotinament popular que l’obligà a bombardejar Barcelona. La junta es dissolgué després de negociar la rendició de la ciutat.
Jonqueres -Vallès Occidental-
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIII – segle XIX)
Antic monestir femení de benedictines. Fundat el 1214 dins la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres.
Després d’haver estat vint anys a Sabadell, la comunitat es traslladà a Barcelona, on sembla que adoptà la regla d’un orde militar. Així, anà perdent el caire d’espiritualitat, fins que s’extingí, el 1810.
L’església del monestir, dedicada des del 1867 a la Concepció, i el claustre foren salvats de la demolició, traslladats i reconstruïts (1869-71) al carrer d’Aragó, de Barcelona mateix.
Federació Local de Sindicats d’Oposició de Sabadell
(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 1936)
Organització. Reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell. Pel març de 1933 tenia 14.012 afiliats.
Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local que s’oposà, en 1931-33, a la direcció (en fou expulsada pel setembre de 1932), i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d’Oposició a Catalunya.
Poc després d’esclatar la guerra civil s’integrà a la UGT.
Edità “Vertical” (1932-34 i 1937).
Can Roqueta
Assentament i necròpoli de l’edat del bronze i primera edat del ferro.
Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro.
Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.
Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpoli d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1.200 tombes.
Can Llobateres
Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys. Fou descobert al final dels anys 1920 per R. Arqués i Miquel Crusafont.
Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus, així com nombroses restes dentals.
És així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del Tortonià.
Caixa d’Estalvis de Sabadell
(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)
Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.
El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.
Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.
L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.
