(Barcelona, 7 març 1879 – Lausana, Suïssa, 17 agost 1959)

Polític i financer. Estudià lleis a Barcelona i es doctorà a la universitat de Madrid.

Milità en la Lliga Regionalista, on col·laborà amb Francesc Cambó. El 1905 fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona. Aconseguí la seva primera acta de diputat l’any 1907, pel districte de Santa Coloma de Farners, que representà a les corts fins al 1923, any en que fou clausurat el Parlament amb motiu del cop d’estat del general Primo de Rivera.

A les corts es distingí per la seva especialitat en qüestions econòmiques i administratives. L’any 1917 fou nomenat ministre d’hisenda del govern de concentració de García Prieto; l’any 1918, durant l’altre govern de Maura, fou nomenat comissari general de Proveïments, i quan aquest organisme fou elevat a ministeri també n’esdevingué titular.

Fora del Parlament i de l’actuació ministerial, intervingué en nombroses campanyes polítiques a Catalunya formant part de la comissió política de la Lliga Regionalista. Col·laborà en l’òrgan de la Lliga, “La Veu de Catalunya”, i fou el primer director d'”El Poble Català”, en l’època en què aquest periòdic era setmanari.

L’any 1931 fou nomenat una altra vegada ministre d’hisenda, durant el govern Aznar; en temps de la República, fou cap de la minoria de la Lliga Catalana al Parlament Català (1932) i a les corts espanyoles (1933 i 1936).

L’any 1936 s’adherí al Movimiento Nacional i, el 1943, fou nomenat procurador a corts. Des del 1947 fou conseller del comte de Barcelona.