Arxiu de la categoria: Política

Lliga Liberal Catalana

(Catalunya, 1976 – setembre 1979)

Grup polític. Fundat per Salvador Millet i Bel -procedent del Club Catalònia-, amb Octavi Saltor, Modest Sabaté, etc.

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica.

El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de J.M. Figueras i Bassols, la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit -formalment dissolt el 1979-, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió de Centre de Catalunya.

Lliga de Catalunya

(Barcelona, 5 novembre 1887 – 1901)

Entitat política catalana. Constituït quan un grup abandonà el Centre Català a causa del desacord amb Valentí Almirall.

En fou president F. Romaní i Puigdengolas i entre els seus membres hi havia Àngel Guimerà, Joan Josep Permanyer, Ferran Alsina i Ll. Domènech i Montaner. Posteriorment s’hi afegí un grup de joves del Centre Escolar Catalanista, entre els quals s’hi trobaven N. Verdaguer i Callís, E. Prat de la Riba, J. Puig i Cadafalch i Ll. Duran i Ventosa.

L’any 1888, quan fou reina dels Jocs Florals la regent Maria Cristina d’Habsburg, la Lliga va adreçar-li un missatge, en català, on la saludava com a comtessa de Barcelona i li demanava la instauració d’un sistema autonòmic.

També participà activament en la campanya contra el nou codi civil, l’any 1898, que assolí un èxit sorollós.

Sota l’impuls de la Lliga va néixer, el 1891, la Unió Catalanista i la majoria dels seus membres passaren a formar part, l’any 1901, de la Lliga Regionalista.

Lliga Catalana

(Catalunya, 1933 – 1939)

Nom adoptat per la Lliga Regionalista arran de les noves incorporacions que en van fer l’alternativa a l’Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual s’oposà en les eleccions del novembre de 1933.

Intervingué en els governs de la Generalitat del 1935 i del 1936, fins que la guerra civil espanyola en provocà la desaparició.

Llengua Materna a l’Escola

(Catalunya, 29 abril 1931)

Decret dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l’ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola.

A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació (7 maig 1931) era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat.

Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català.

La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat del 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional.

Justícia, Conselleria de

5 Respostes

(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)

Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència.

Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l’administració de la justícia i l’estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya.

Després de l’estatut d’autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l’organització i l’administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar. Fins pel setembre de 1936 els principals consellers foren de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

El 6 d’agost canvià el seu nom pel de Conselleria de Justícia. Els mesos de juliol-setembre de 1936 el conseller Josep Quero hagué d’acceptar situacions de fet, especialment la creació de l’Oficina Jurídica (17 agost) i la creació dels jurats populars (13 octubre).

Jurisdiccions, llei de -1906-

9 Respostes

(estat espanyol, 13 febrer 1906)

Reglamentació jurídica preparada pel govern de Segismundo Moret arran de l’agitació antimilitar que havia provocat l’assalt de la redacció del setmanari de la Lliga Regionalista, “Cu-cut!”, i d’altres reaccions per part de les guarnicions militars de diversos llocs d’Espanya.

El projecte de llei (gener 1906) sancionava sota jurisdicció militar qualsevol delicte “contra l’ordre públic i contra la pàtria”, la qual cosa donava als militars la possibilitat d’intervenir arbitràriament en tota activitat política de caire no estrictament dinàstic.

Els afectats -republicans, regionalistes i carlins- es retiraren del Congrés en senyal de protesta, i a Catalunya fou el revulsiu que impulsà la formació de Solidaritat Catalana.

Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona -1843-

8 Respostes

(Reus, Baix Camp, 6 juny 1843 – Sabadell, Vallès Occidental, novembre 1843)

Organisme provisional de govern. Creat sota la denominació de Comissió del Poble, i, a partir del dia 8, amb el nom definitiu.

Amb la finalitat d’enderrocar Espartero i constituir una Junta Central representativa de tots els pobles governats per Isabel II de Borbó, investí el general Serrano de poders de govern provisional a Barcelona (15 juny).

L’intent d’aquest, de dissoldre la Junta un cop expulsat Espartero, provocà un amotinament popular que l’obligà a bombardejar Barcelona. La junta es dissolgué després de negociar la rendició de la ciutat.

Junta Suprema de Vigilància -1841-

3 Respostes

(Barcelona, 10 octubre 1841 – 5 novembre 1841)

Organisme. La integraven els progressistes de l’Ajuntament i la Diputació. Fou presidida per Joan Antoni de Llinars.

Emprengué la supressió de determinats impostos (cóps i lleuda) i el derrocament de la Ciutadella.

Fou dissolta pel general Van Halen per ordre d’Espartero.

Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya -1827-

3 Respostes

(Manresa, Bages, 29 agost 1827 – octubre 1827)

Organisme de govern creada pels malcontents. El seu objectiu era d’actuar de govern provisional a les zones ocupades pels insurrectes. El primer president fou Agustí Saperes.

Facilità la constitució de juntes locals als llocs que se sumaren a la revolta. Publicà “El Catalán Realista”.

A la fi de setembre la presidí el guerriller Josep Bussons (Jep dels Estanys).

Es dissolgué a la primeria d’octubre, coincidint amb l’entrada de l’exèrcit comandat per Ferran VII de Borbó.

Junta Superior Governativa de Catalunya -1836/37-

5 Respostes

(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)

Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.

Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.