Arxiu d'etiquetes: segle XV

Desfar -varis bio-

Deixa un comentari

Guillem Desfar  (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1341)  Cavaller. Es posà al servei del rei de Sicília i combaté contra els angevins, dels quals caigué presoner a la batalla naval de Lípari (1339). Fou dut a Nàpols, on fou escapçat dos anys després, per un cop de geni del rei Robert I, que volgué venjar en ell la multitud de morts que costaven als angevins els atacs a Sicília.

Hug Desfar  (Catalunya, segle XIII – Portopí, Palma de Mallorca, 13 setembre 1229)  Cavaller. Essent encara molt jove, el 1229, participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Trobà la mort a la batalla de Portopí.

Jaspert Desfar  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. El 1439, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, era segon cap del castell Nou de Nàpols, estretament assetjat per Reiner d’Anjou. Amb autorització del rei Alfons, la fortalesa acabà capitulant, amb dret de pas franc a la guarnició, després d’una gran resistència.

Joan Desfar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1393 anà a Sicília, amb l’expedició de reforç que hi dugué pel seu compte Bernat IV de Cabrera.

Desclapers, Gabriel

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Lul·lista. Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l’escola lul·liana de Barcelona.

El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lul·lista Joan Llobet.

Descatllar -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau Descatllar  (Rosselló, segle XIV)  Framenor. Germà de Ponç. El 1344, sumant-se a l’actitud del seu germà, predicà al convent perpinyanès del seu orde a favor de la incorporació del Rosselló que acabava de realitzar Pere III el Cerimoniós a expenses de Jaume III de Mallorca.

Macià Descatllar  (Ripoll ?, Ripollès, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Frare caputxí. Era anomenat fra Jeroni de Ripoll dins de l’orde. Gaudí d’una veritable veneració popular a causa de les seves virtuts.

Ponç Descatllar  (Catalunya ?, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Procurà la fortificació del castell de Llívia. Per aquesta possessió tingué algunes rivalitats amb la vila de Puigcerdà.

Desbac -varis bio-

1 Resposta

Hug Desbac  (Catalunya, segle XIV – la Seu d’Urgell, 1361)  Prelat i frare benedictí. El 1326 fou nomenat abat de Ripoll. Deixà l’abadiat en ésser elegit bisbe d’Urgell (1351), on fou successor de l’italià Nicolau Capoci. Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau de Patau.

Joan Desbac  (Illes Balears, segle XV – 1522)  Cavaller i escriptor. Autor de Curiosos records de coses d’Espanya. Fou mort pels agermanats a les revoltes de 1522.

Pere Desbac  (Catalunya, segle XV)  Castlà de Rocabruna. Lluità a favor de Joan II de Catalunya durant la guerra civil catalana. El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge. Pel seu matrimoni amb Margarida d’Avellaneda esdevingué senyor d’Orriols i del Vilar de Terradelles.

Darnius, Dalmau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. Estigué al servei del rei Martí I l’Humà. En 1409-10 fou ambaixador d’aquest a Navarra, Borgonya i França.

Amb Jofre d’Ortigues anà novament d’ambaixador a França, en 1412, representant-hi el rei Ferran I de Catalunya.

Dalmau -varis bio-

1 Resposta

Dalmau  (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.

Dalmau  (Tarragona, segle XV)  Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.

Bernat Dalmau  (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412)  Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.

Felip Ignasi Dalmau  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.

Jeroni Dalmau  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.

Pere Dalmau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.

Ramon Dalmau  (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094)  Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.

Cruïlles i de Puigpardines, Jofre Gilabert (I) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – vers 1421)

Noble. Fill de Gilabert (VI) de Cruïlles i de Mallorca. Fou pare de Guerau Gilabert i de:

Jofre Gilabert de Cruïlles i de Cervelló (Catalunya, segle XV – 1452)  Fou l’iniciador de la línia secundària de Rupit. Heretà la baronia de Rupit i la senyoria de Fornells. Com també la Sala, de Viladrau, pel seu matrimoni amb la pubilla Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Foren pares d’:

Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig (Catalunya, segle XV)  Pel seu matrimoni amb la pubilla dels Vilademany (vers el 1486), esdevingué senyor de Santa Coloma de Farners i castlà de Taradell. Foren pares de:

Violant de Cruïlles i de Vilademany (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Amb ella s’extingí la línia secundària de Rupit. Es casà amb Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong, i aportà l’herència als Oms, els quals prengueren el cognom Cruïlles de Vilademany. Més tard, passà als Perapertusa, vescomtes de Jóc, i amb ells es perdé el cognom Cruïlles.

Cruïlles, Gilabert de -varis-

10 Respostes

Gilabert (I) de Cruïlles  (Catalunya, segle XI – 1035)  Noble. Testà el 1035. Fill seu fou Jofre (I) de Cruïlles.

Gilabert (II) de Cruïlles  (Catalunya, segle XII)  Fill d’Humbert de Cruïlles. Sembla que anà a l’expedició d’Almeria (1147). Fou el pare de Gastó i de Galceran de Cruïlles.

Gilabert (III) de Cruïlles  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill de Gastó de Cruïlles. Es distingí a la conquesta de Mallorca (1229). Casà el seu fill Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà amb la pubilla de Peratallada.

Gilabert de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV – Girona, 12 juny 1335)  Bisbe de Girona. Sota el seu mecenatge fou començat el magnífic retaule d’orfebreria de l’altar major de la seu.

Gilabert de Cruïlles  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Riudarenes. Lluità al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. El 1464 combatia a l’Empordà a les ordres de Bernat Gilabert de Cruïlles. Fou capità de la guarnició de Castelló d’Empúries. Malgrat la seva posició hostil al rei, era germà de Martí Guerau de Cruïlles, un dels reialistes més destacats.

Cruïlles, Galceran de -varis-

Deixa un comentari

Galceran de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1361, amb Bernat II de Cabrera i Felip Dalmau de Rocabertí, aconseguí de Castella una pau ben curta, entre les moltes que interromperen la llarga guerra sostinguda per Pere III el Cerimoniós.

Galceran de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Anà a Sardenya el 1409, amb l’expedició de Pere Torrelles que obtingué el triomf de Sanluri. El 1413 fou un dels prohoms que el nou rei Ferran I d’Antequera convocà a consell, abans de decidir-se a la intervenció armada contra Jaume II el Dissortat. El 1431 figurava entre els assistents, a Barcelona, a l’enterrament de le reina vídua Violant de Bar.

Galceran de Cruïlles  (Catalunya, segle XV)  Noble. Serví Joan II el Sense Fe a la guerra contra la Generalitat. El 1468 era un dels defensors reialistes que tractaren, sense èxit, de mantenir-se a Girona.

Cresques Abnarrabí

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV)

Oftalmòleg i cirurgià hebreu. Estudià medicina a Saragossa; el 1459 obtingué la llicència d’exercir.

S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular. El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya, amb èxit.

El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir; es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna.