Arxiu d'etiquetes: abats Santes Creus

Dernosa, Bartomeu de la

(Catalunya, segle XIV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1380 ?)

Abat de Santes Creus (1375-80). La seva actuació a l’abadiat fou notable. Gaudia de l’amistat de Pere III el Cerimoniós.

A Tarragona es conserva un còdex anotat per ell, quan era monjo, amb observacions d’interès.

Dalmau (varis)

Dalmau  (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.

Dalmau  (Tarragona, segle XV)  Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.

Bernat Dalmau  (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412)  Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.

Felip Ignasi Dalmau  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V el privilegi de cavaller.

Jeroni Dalmau  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.

Pere Dalmau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.

Ramon Dalmau  (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094)  Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.

Blanch, Guillem

(Catalunya, segle XV)

XXVII Abat perpetu de Santes Creus, elegit el 1436.

Fou comissari general del Cister.

Bassa i Virgili, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 1754 – Santes Creus, Alt Camp, 1825)

Eclesiàstic i escriptor. Vicari general de la congregació cistercenca d’Aragó i Navarra i definidor de l’orde per Catalunya.

Fou catedràtic a Osca i abat de Santes Creus.

És autor de diversos escrits anti-liberals.

Artés, Pere d’

(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

XV Abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit en 1303.

Durant el seu breu abadiat fou acabada una part del claustre nou del seu monestir. En 1309 passà a ser bisbe de Santa Justa (Sardenya).

Vinander, Domènec

(Catalunya, segle XIV – Santes Creus, Alt Camp, segle XV)

Abat de Santes Creus (1418-30). Beneí el segon matrimoni, secret, de l’ex-reina Margarida de Prades.

En recollí el fill, Joan Jeroni de Vilaragut, que seria monjo del monestir durant bastants anys.

Vilaseca, Boronat de

(Catalunya, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1308)

Abat cistercenc del monestir de Santes Creus (1293-1308).

El 1296 obtingué de Jaume II el nomenament de capellà major dels reis d’Aragó.

L’any següent fundà la casa filial de Valldigna, i el 1307 fundà també, per privilegi de Frederic III, la casa filial siciliana d’Altofonte o Porcio.

Vidal i Nin, Tomàs de

(Tarragona, 29 desembre 1669 – Messina, Sicília, Itàlia, 29 juny 1743)

Prelat i frare cistercenc. Germà de Bonaventura i de Pere.

Fou elegit abat de Santes Creus el 1706. El mateix any rebé al monestir la visita de Carles d’Àustria. El 1708 anà a Mataró per rebre-hi Elisenda de Brunswick, que venia a casar-se amb el rei Carles. El mateix any anà a Roma per un plet.

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Fou exiliat pels borbònics. Rebé el nomenament d’arquebisbe de Messina el 1730.

N’existeix un retrat notable gravat per Ignasi Valls.

Valls, Jaume

(Catalunya, segle XVI – Santes Creus, Alt Camp, 1560)

Eclesiàstic i polític. Abat de Santes Creus (1535-60). Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la Generalitat (1535-40 i 1543-54). en virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades.

Gaudí de l’amistat del rei Carles I, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià.

El 1554 es retirà de la política.

Vallès, Maur

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Abat de Santes Creus, el XXXII dels quadriennals i el LXVII de la sèrie general. Fou elegit el 1720.

El 1725 era vicari general del seu orde.