Arxiu d'etiquetes: cirurgians/es

Sarriera (varis)

Berenguer Sarriera  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Rebé, com a premi dels serveis prestats, cases, horts i altres terres.

Elvira de Sarriera  (Girona, segle XVII)  Poetessa. Escriví en castellà i a imitació de Joan Boscà. Fou premiada al certamen poètic celebrat a Girona el 1622.

Guillem Sarriera  (Catalunya, segle XIV)  Cirurgià. Fill de Jaume i germà de Berenguer. Tingué un fill o nét homònim, també cirurgia, que es casà amb Sibil·la de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac.

Jaume Sarriera  (Catalunya, segle XIV)  Cirurgià reial. Fou pare de Guillem i de Berenguer Sarriera.

Prats, Josep

(Barcelona, segle XVIII)

Cirurgià. Estudià a Montpeller. Col·laborà a l’Epidemiologia de Josep Forners.

Guerri i Esteve, Josep Maria

(Tarragona, 1873 – Barcelona, 1927)

Metge. Fou cirurgià expertíssim i creditor d’un gran prestigi.

Cresques Abnarrabí

(Lleida, segle XV)

Oftalmòleg i cirurgià hebreu. Estudià medicina a Saragossa; el 1459 obtingué la llicència d’exercir.

S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular. El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit.

El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir; es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna.

Cassanyes, Jaume Josep

(Canet, Rosselló, 11 setembre 1758 – 22 abril 1843)

Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI.

Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents.

El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber.

Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).

Ametller i Ros, Ignasi

Veure> Ignasi Ameller i Ros (metge i cirurgià).

Virgili i Bellver, Pere

(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 15 febrer 1699 – Barcelona, 6 setembre 1776)

Cirurgià. Havent cursat estudis a França, el 1748 fundà el Col·legi de Cirurgia de Barcelona.

Exercí una gran influència en el camp de la cirurgia espanyola i en el de la medicina en general.

De les seves publicacions sobresurten Memoria sobre la brancotomía (1743) i Compendio del arte de partear (1765).

Vieta i Gibert, Pere

(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1779 – Barcelona, 7 octubre 1856)

Cirurgià i físic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou professor de física a la Junta de Comerç.

És autor d’un gran nombre de memòries científiques remarcables.

Vidal, Domènec

(Vilaller, Alta Ribagorça, segle XVIII – Cadis ?, Andalusia, segle XVIII)

Cirurgià. Fou catedràtic i bibliotecari del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i professor i cirurgià major del de Cadis.

S’especialitzà en medicina forense i oftalmologia.

Del 1782 al 1785 publicà quatre tractats mèdics mol notables.

Torres i Casanovas, Ramon

(Barcelona, 20 març 1877 – 11 abril 1922)

Cirurgià. Es llicencià a Barcelona (1900) i es doctorà a Madrid (1901).

A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica. Fou un mestre clínic extraordinari. Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya.

Fou vice-president del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi (Barcelona) i president de l’Institut Mèdico-farmacèutic (1910-12).

Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari català.