Arxiu d'etiquetes: bisbat Urgell

Espés, Joan d’ (varis)

Joan d’Espés  (Lleida, segle XV – València, segle XVI)  Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l’emperador Carles I de Catalunya unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).

Joan d’Espés  (Catalunya, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1503)  Cavaller. Sobresortí a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.

Joan d’Espés  (Saragossa, Aragó, segle XV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 octubre 1530)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Girona (1507-08) i d’Urgell (1515-30). La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d’Urries i, poc després, per Francisco d’Urries.

Desbac (varis)

Hug Desbac  (Catalunya, segle XIV – Urgell, 1361)  Prelat i frare benedictí. El 1326 fou nomenat abat de Ripoll. Deixà l’abadiat en ésser elegit bisbe d’Urgell (1351), on fou successor de l’italià Nicolau Capoci. Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau de Patau.

Pere Desbac  (Catalunya, segle XV)  Castlà de Rocabruna. Lluità a favor de Joan II de Catalunya durant la guerra civil catalana. El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge. Pel seu matrimoni amb Margarida d’Avellaneda esdevingué senyor d’Orriols i del Vilar de Terradelles.

Copons i de Teixidor, Pere de

(Igualada, Anoia, 1622 – Balaguer, Noguera, 16 març 1681)

Prelat. El 1670 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà.

Fou succeït per Joan Baptista Desbac.

Borja i Escrivà, Roderic de

(País València, segle XV – Catalunya, 1478)

Bisbe d’Urgell (27 novembre 1467-11 desembre 1472) i de Barcelona (11 desembre 1472-1478). Fill de Roderic-Gil de Borja i de Sibil·là Escrivà (erròniament anomenada d’Oms).

Era oncle del futur Alexandre VI.

Bernat Roger

(Catalunya, segle XII – 1166)

Prelat. Fou elegit bisbe d’Urgell el 1163, succeint a Bernat Sanç. El seu govern fou breu però encertat.

Fou succeït a la diòcesi per Arnau de Preixens.

Bernat Guillem

(Catalunya, segle XI – Urgell ?, 1092)

Prelat. Fou bisbe d’Urgell del 1075 al 1092, succeint al bisbe Guillem, que havia obtingut el càrrec per simonia.

Fou fidel seguidor dels principis del papa Gregori VIII de cara a la persecució als múltiples abusos existents en la provisió de càrrecs eclesiàstics. Instaurà la col·legiata d’Organyà (1090).

Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau.

Vilanova, Galceran de

(Catalunya ?, segle XIV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 15 abril 1415)

Eclesiàstic i polític. El 11 de març de 1388 fou elegit bisbe d’Urgell, com a successor de Berenguer d’Erill.

El 1396, en unió del seu germà Francesc, alçà gent armada i fou un dels qui més cooperaren a la defensa del país quan aquest fou envaït pel comte de Foix.

Durant l’interregne que seguí a la mort de Martí l’Humà sostingué lluites contra el comte Arnau Roger de Pallars, malgrat els esforços pacificadors del Parlament de Catalunya.

Era membre de la comissió elegida pel desembre de 1411 com a òrgan executiu del Parlament. Fou ambaixador d’aquest el 1412, amb Guillem de Montcada, prop del comte Jaume d’Urgell, per tal de persuadir aquest d’acceptar de bon grat la sentència de Casp.

Fou succeït per Francisco de Tovía.

Vilamur, Ponç de

(Catalunya, vers 1196 – vers 1257)

Eclesiàstic. Era fill del vescomte Pere (IV) de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Bernat de Vilamur i del de Lleida Berenguer d’Erill.

Entre el 1212 i el 1226 fou sagristà de Lleida i ardiaca de Tremp, càrrec que rebé dels seus oncles bisbes, que l’havien fet canonge quan tenia cinc anys escassos (1202).

Fou elegit bisbe d’Urgell el 1230, encara diaca, i confirmat el 1231. Tota la seva vida com a bisbe d’Urgell fou remarcada per la seva oposició al comte de Foix i a un grup de canonges que el denunciaren a Roma de greus crims i vicis (1248).

És difícil de veure-hi clar, en tal assumpte, car s’hi barregen interessos feudals i lluita contra els heretges. El papa encarregà a Ramon de Penyafort de pronunciar el litigi (1252). Sembla que fou deposat del càrrec i que era home violent i tumultuós.

Deixà hereu el seu nebot Bernat de Vilamur.

Vilamur, Bernat de

(Catalunya, vers 1175 – vers 1203)

Eclesiàstic. Era canonge sagristà del capítol d’Urgell.

Fou elegit bisbe de la diòcesi el 1199, succeint a Bernat de Castelló. Hagué de vèncer una situació econòmica molt difícil.

Li succeí Pere de Puigverd.

Pere d'Urtx

Urtx, Pere d’

(Urtx, Baixa Cerdanya, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1293)

Bisbe d’Urgell (1269-93). Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana. Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell.

Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286. Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra.

Assistí a diversos concilis de Tarragona, i fou enterrat a la capella de Sant Salvador de la catedral d’Urgell, que ell havia fet construir.