(Casp, Aragó, 24 juny 1412)

Acord adoptat del compromís pres a Alcanyís (Aragó) d’elegir nou jutges o compromissaris dels regnes de la Corona de Catalunya-Aragó -tres d’Aragó, tres del Principat i tres del País Valencià- per declarar el successor de Martí l’Humà, mort sense hereu directe.

Els principals pretendents eren: el comte Jaume II d’Urgell, besnét per línia masculina d’Alfons II; Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove; Lluís d’Anjou, nét per línia femenina de Joan I; Alfons II de Gandia i Ferran de Trastàmara, besnét per línia femenina d’Alfons II.

Tot i que el pretendent amb més drets era el comte d’Urgell, la força i el nombre dels enemics del comte, l’animadversió dels parlamentaris aragonesos, la campanya en contra empresa per sant Vicent Ferrer i el papa Benet XIII, partidaris de Ferran de Castella, i les poques simpaties que despertava entre la burgesia, juntament amb la presència de tropes enviades per Ferran al regne de València, van fer necessària una solució pactada entre els parlamentaris d’Aragó i el Principat consistent en la designació de jutges que havien de resoldre el conflicte.

Els compromissaris, la majoria partidaris de Ferran, reunits a Casp, dictaren sentència favorable a Ferran de Castella, home poderós i favorable als interessos de l’aragonès papa Benet, i d’aquesta manera va ser introduïda la nova dinastia Trastàmara a la Corona de Catalunya-Aragó.