Arxiu d'etiquetes: segle XV

Erill i de Montcada -germans-

3 Respostes

Eren fills de Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles.

Francesc (II) d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Capità de la Vall d’Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d’Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d’Espés, i de la d’Erill, la seva germana Joana.

Guillem Ramon d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Fou reialista durant la guerra civil.

Joana d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  A la mort del seu germà Francesc (II), sense descendència, fou hereva de la baronia d’Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia.

Erill -varis/es bio-

12 Respostes

Antoni d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Fill i hereu de Margarida d’Erill i del Maino. El seu nom real era Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill. Comte d’Erill i que també heretà la baronia d’Orcau per mort sense descendència masculina (1681) d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.

Arsenda d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Senyora d’Erill. Filla de Ramon d’Erill. Sembla que dels seus fills, Guillem (II) i Sibil·la d’Erill, que prengueren el seu cognom, sorgiren els successius membres del llinatge baronial, que apareix sovint Roger com a segon nom.

Berenguer Roger d’Erill  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1387, amb Arnau d’Erill, complí les ordres del nou rei Joan I el Caçador de vigilar els passos de França perquè no pogués escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, detinguda al cap de pocs dies a Sant Martí Sarroca.

Berenguera d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Filla de Ramon (III). Dividí el patrimoni familiar amb el seu oncle Arnau (I) d’Erill.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Saidí. Fill de Ramon (II) i germà de Pere (II). El 1153 fou un dels testimonis de la compra per Ramon Berenguer IV de Barcelona dels drets que posseïa Gènova, com a recompensa dels mèrits de conquesta, sobre el terç de la ciutat de Tortosa. Testà (1157) abans d’emprendre un viatge a Jerusalem.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Possiblement germà de Guillem (I) i Berenguer d’Erill.

Bertran d’Erill  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Devia pertànyer a la branca dels senyors de Selgua, que com a tals intervenien de preferència a la política d’Aragó. El 1347 secundà el moviment de la Unió aragonesa, organitzat aleshores per l’infant Ferran contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Felip Joan d’Erill  (Ribagorça, segle XV)  Fill d’Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella. Després de la guerra contra Joan II li foren retornats la totalitat de les seves heretats, les senyories de Selgua i Terreu.

Francesc d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Baró d’Orcau i eclesiàstic. Cosí germà de Margarida d’Erill i del Maino. Hagué d’exiliar-se durant la guerra amb França (1640).

Francesca d’Erill  (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV)  Dama. Fou muller de Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Dalmau, Pere i Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill.

Isabel d’Erill  (Ribagorça, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)  Dama. Era casada amb Ramon Llull, i fou la mare del famós escriptor i beat del mateix nom.

Margarida d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Monja d’Alguaire. Filla d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i germana de Pere Arnau, a la mort del qual s’emparà dels seus béns, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Arnau d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Selgua i Terreu. Fill d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i iniciador de la línia. A la seva mort s’emparà dels seus béns la seva germana Margarida, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Joan d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Noble. Potser era un fill del Joan Roger d’Erill executat en captiveri després de la batalla de Rubinat. Era casat amb Joana de Cardona.

Ponç d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Sant Llorenç. Fill de Ramon (II) d’Erill i germà de Bernat i Pere (II).

Roger d’Erill  (Pallars, segle XIII)  Noble. Es distingí a les lluites contra les invasions que Arnau d’Espanya, amb tropes gascones, féu al comtat de Pallars.

Elionor de Villena

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)

Filla de Pere de Villena, marquès de Villena, i de Joana, filla natural d’Enric II de Castella. Era per tant, neta i neboda, respectivament, dels ducs Alfons I i Alfons II de Gandia.

Probablement per gestions del seu avi, i ja mort el seu pare, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug Folc II i de Beatriu de Luna. Les esposalles foren convingudes el 1414. Dugué de dot la vall d’Aiora. La seva germana Joana era casada amb el seu cunyat, el comte Joan Ramon Folc I de Cardona.

El seu marit i ella es traslladaren a Sicília, on arrelà una nova branca dels Cardona. A la seva mort, el seu marit tornà a casar-se, amb Margarida de Peralta.

Fills seus foren Alfons i Pere de Cardona i de Villena.

Domenge, Guillem

Deixa un comentari

(Girona ?, segle XIV – segle XV)

Jurista. Doctor en dret, fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria de Girona (1386) per l’infant Joan.

Va escriure uns comentaris sobre les Constitucions de Catalunya i els Usatges de Barcelona.

Desvall -varis bio-

Deixa un comentari

Bertran Desvall  (Catalunya, segle XIV)  Escrivà reial del rei Pere III el Cerimoniós. El 1337 formà part de l’ambaixada reial tramesa al noble rebel Pere de Xèrica. Aquest féu presoners els ambaixadors, tramesos a Utiel, i els tingué empresonats en aquesta vila fins que obtingué del monarca una concòrdia avantatjosa.

Joan Desvall  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Il·luminador. És possible autor, o només copista, d’un tractat sobre els set sagraments escrit en llatí.

Despuig -varis bio-

2 Respostes

Arnau Despuig  (Grècia, segle XIV)  Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).

Bartomeu Despuig  (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)  Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.

Berenguer Despuig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.

Berenguer Despuig  (Illes Balears, segle XIV)  Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.

Bernat Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII)  Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.

Bernat Despuig  (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451)  Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.

Francesc Despuig  (Barcelona, s XIV)  Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.

Galceran Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287)  Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.

Guillem Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII)  Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.

Guillem Despuig  (País Valencià, segle XV)  Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.

Joan Despuig  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780)  Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.

Pere Despuig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.

Pere Despuig  (Catalunya, segle XV)  Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.

Roger Despuig  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.

Desplà -varis/es bio-

6 Respostes

Arnau Desplà  (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV)  Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.

Bernat Desplà  (Catalunya, s XIII)  Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.

Francesca Desplà  (Catalunya, segle XIV – després 1382)  Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.

Guerau Desplà  (Barcelona, segle XV)  Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.

Jaume Desplà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard Alagó d’Oristany.

Pere Joan Desplà  (Catalunya, segle XV – després 1443)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.

Pericó Desplà  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.

Ramon Desplà  (Barcelona, segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.

Desplà, Pere -varis-

4 Respostes

Pere Desplà  (Barcelona, segle XIV – abans 1383)  Cavaller. Fou figura important de la política municipal en temps de Pere III el Cerimoniós. Ocupà els càrrecs de conseller cinquè el 1356, segon el 1362, i primer o en Cap el 1364, 1368 i 1371.

Pere Desplà  (Catalunya, segle XV)  Fill de Ramon i d’Elisabet, i germà de Ramon Desplà (nat el 1412), amb el qual potser viatjà en una galera grossa. També era germà seu Francesc Desplà.

Pere Desplà  (Xàtiva, Costera, segle XV – València ?, segle XV)  Pintor. Exercí el seu art a València a la primeria de la centúria.

Desplà, Francesc -varis-

4 Respostes

Francesc Desplà  (Catalunya, segle XV)  Fill de Ramon i d’Elisabet, i germà de Ramon (nat 1412) i de Pere. Podia ésser l’homònim que ocupà cinc cops la conselleria de Barcelona entre el 1424 i el 1451. Fou el capità de l’armada barcelonina durant l’atac d’Alfons IV de Catalunya contra Marsella (1431).

Francesc Desplà  (Catalunya, segle XV – després 1488)  Senyor de Vinçà (Conflent) i de la casa d’Alella. Fou ambaixador de Barcelona a Nàpols (1444). Es casà amb Elionor d’Oms i foren pares de Lluís i de Guerau Desplà i d’Oms.

Despalau -varis bio-

2 Respostes

Dalmau Despalau  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume II d’Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I d’Antequera (1413). Fou inclòs al procés contra el comte urgellenc.

Frederic Despalau  (Catalunya, segle XVII)  Cavaller. És autor d’una curiosa descripció de les festes celebrades a la Llotja de Barcelona a l’ocasió de les corts convocades per Felip III de Catalunya.

Jaume Despalau  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Marí. El 1307, amb Dalmau Serran, manà les quatre galeres amb que Ferran de Mallorca anà a incorporar-se a la Companyia d’Orient, i amb les quals emprengué dins el mateix any, acompanyat per Ramon Muntaner, l’accidentadíssima tornada.