(Morella, Ports, segle XV)
Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.
(Morella, Ports, segle XV)
Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.
(Llucmajor, Mallorca, 1581 – Saragossa, Aragó, 1645)
Framenor. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde. Promogué la construcció del claustre del convent palmesà de Sant Esperit, desaparegut al segle XIX.
És autor d’escrits religiosos inèdits.
(Alacant, segle XVII – València, 1659)
Framenor. Destacà com a predicador. Fou prior del convent del Carme de València.
(Palma de Mallorca, 1779 – 1838)
Escriptor. Framenor.
És autor d’una Gramática de la lengua mallorquina, d’una Nueva ortografía de la lengua mallorquina (1812) i de la comèdia Divorci per força (1837).
Conreà també la poesia festiva en català.
(Llucmajor, Mallorca, segle XV – Illes Balears, segle XV)
Escriptor. Framenor, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde.
Fou consultor i confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, per encàrrec de qui escriví (1446) un Exercici de la Santa Creu, que fou imprès a Palma de Mallorca en versió modernitzada el 1683.
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1850)
Framenor. És autor d’un obituari molt detallat dels framenors mallorquins, amb notes biogràfiques, important per a l’estudi de l’orde.
(Barcelona, segle XVI)
Framenor. Autor d’uns Comentaris de Job que foren traduïts a diverses llengües.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)
Framenor. Fou catedràtic a la universitat de Mèxic i cronista del seu orde en aquell país.
És autor d’escrits filosòfics.
(Barcelona, segle XVI)
Framenor. Era teòleg notable. Es distingí pels seus treballs apologètics enfront dels corrents heterodoxos sostinguts pels anomenats fratricelli, seguidors de Cesena.
(Catalunya, segle XVII)
Framenor. Escriví Nova descripció de Catalunya i de sos sis comtats, traduïda al francès el 1643.