(Itàlia, 1826 – 1877)
Anarquista. Arquitecte i enginyer. El comitè ginebrí de l’AIT li confià l’encàrrec d’establir relacions amb el moviment obrer espanyol i difondre els principis internacionalistes.
Al final d’octubre de 1868 arribà a Barcelona, i acompanyat per alguns republicans federals estigué a Tarragona, Tortosa, València i Madrid, fins al febrer de 1869, i aconseguí de constituir els primers grups d’obrers internacionalistes.
(Mula, Múrcia, 1602 – Palerm, Itàlia, 1647)
Militar i cinquè marquès de Los Vélez. Fou virrei de València (1631-35).
El 1640 el comte-duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que penetrà per recuperar-la. Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i de reprimir la resistència amb actes de crueltat (setge de Cambrils), arribà davant Barcelona, on fou derrotat de manera estrepitosa per les forces catalanes i franceses davant Montjuïc (26 gener 1641), que motivà la seva destitució.
Fou nomenat ambaixador a la Cort pontifícia i, posteriorment, virrei de Sicília, on la seva actuació desafortunada provocà una rebel·lió, en la qual morí.
(Catalunya, segle XIV – Roma, Itàlia, 1356)
Prelat. Fou bisbe d’Elna. El 1352 era nomenat bisbe de Tortosa, succeint a Jaume Sitjó. Organitzà l’arxiu diocesà.
El seu successor a la diòcesi tortosina seria Joan Fabra.
(Catalunya, segle XIV – Roma, Itàlia, 1388)
Eclesiàstic. Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur, i germà d’Arnau (III). Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri (1365).
Bisbe de Barcelona (1369-71), s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat.
Traslladat a la seu d’Urgell (1371), féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats.
Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei.
Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol.
(Catalunya ?, 1247 – Cosenza, Itàlia, 28 gener 1271)
Princesa de França. Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.
Es casà (1262) amb l’hereu de la corona de França (Felip l’Ardit, futur Felip III), a Clarmont Ferrand. Aquesta unió fou preparada durant la signatura del tractat de Corbeil (1258).
Acompanyà el seu marit a la croada de Tunis (1270), i morí quan en tornava.
(Balaguer, Noguera, 1410 – regne de Nàpols ?, Itàlia, després 1460)
Filla de Jaume II el Dissortat i de l’infanta Isabel d’Aragó. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns.
Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I d’Antequera, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel d’Urgell, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d’Alburquerque.
El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem de Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d’Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria de Castella li proposà d’acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel d’Urgell de monja. S’ignora quin fou el convent triat.
El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1882 – Milà, Itàlia, 1920)
Tenor. Debutà (1911) a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen.
Actuà sovint al Teatre Principal de València (1913-14) i al Tívoli i al Liceu (1916-17) de Barcelona; assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda (1917) i a Trieste amb Otello.
Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar (1918) i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia.
El seu germà Jaume Elias (1891-1968) fou també tenor.
(Vic, Osona, 1747 – Roma, Itàlia, 14 abril 1806)
Pintor. Deixeble de Manuel Tremulles. Residí gran part de la seva vida a Roma.
Fou conegut sovint amb el sobrenom de Romaní. Passà grans penalitats en els seus anys d’aprenentatge artístic.
Pintà un Autoretrat i un quadre representant sant Miquel dels Sants, fet a Roma per a la beatificació, el qual fou traslladat posteriorment a la catedral de Vic, on fou destruït el 1936.
(Gènova, Itàlia, 1495 – 25 març 1558)
Eclesiàstic. Nebot d’Andrea Doria.
Fou bisbe d’Elna (1530-32), administrador de Cuixà (1533-35) i Osca (1532-34) i arquebisbe de Tarragona (1533-58).
President de la Generalitat de Catalunya (1539-42).
(Barcelona ?, segle IV – Roma ?, Itàlia, segle V)
Noble romà. Fill de Pacià, bisbe de Barcelona. Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus, on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia, que s’ha perdut.
Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395. És l’única data certa que hom en coneix. Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats.
Els fragments de Cronicó de Dextre, publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos.
Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error.
Dades dels Països Catalans 