(Pego, Marina Alta, 1731 – Rotglà i Corberà, Costera, 1806)
Jurisconsult. Doctor en dret, s’ordenà de sacerdot el 1764.
La seva obra Ilustración del derecho real de España (1803) fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l’estat espanyol i se’n feren diverses edicions. Publicà altres obres jurídiques en llatí.
(Sóller, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1806)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Palma (1798).
Publicà Tratado de Agricultura (Madrid 1780) i Memoria instructiva sobre el estado actual de la isla de Mallorca (1787).
(Alacant, 1806 – 1848)
Escriptor. Produí bon nombre de composicions poètiques de caràcter molt popular, remarcables sobretot per ser en llengua catalana i i per l’època tan primerenca de la Renaixença en què foren escrites.
(València, 25 desembre 1738 – 22 març 1806)
Jesuïta i dramaturg. Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 i fou exiliat a Itàlia el 1767; s’establí a Ferrara i a Bolonya.
Poeta llatí i italià i traductor de Lokman (Bolonya, 1780), fou conegut sobretot per les seves tragèdies neoclàssiques: Ormisinda (1783, inspirada en Moratín), Lucia Miranda (1784) i Sancio Garcia (1793, imitació de Cadalso).
(Maó, Menorca, 21 febrer 1806 – Madrid, 12 desembre 1871)
Jurista i polític. Afiliat a la política liberal d’Espartero, fou governador de Guadalajara (1836) i de Biscaia (1840). Diputat per Sòria, el 1843 ocupà el ministeri de la Governació i hagué d’emigrar amb Espartero a Anglaterra, on redactà la famosa protesta del regent.
Tornà a Espanya i fou ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet Rivas (1854), membre de l’Academia de la Historia i president del Tribunal Suprem.
Fou un dels principals redactors de la llei d’enjudiciament civil i va escriure diverses obres jurídiques.
(Valldemossa, Mallorca, 16 gener 1806 – Palma de Mallorca, 2 febrer 1859)
Llatinista i religiós. Versificà en llatí.
Fou prior del convent de Sant Felip Neri, de Palma.
(Barcelona, 1806 – Madrid, 1917)
Llinatge d’artistes. Iniciada per Lluís Ferrant i Llausàs.
(Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806)
Jesuïta. Fou un hebraista excel·lent. Passà a residir a Itàlia arran de l’expulsió de la Companyia per Carles III de Borbó.
Publicà una epístola sobre temes hebraics, traduccions del jueu Filon i les obres Rudimenta linguae grecae i Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium.
(Palma de Mallorca, 1749 – 1806)
Eclesiàstic. Tingué gran fama com a orador sagrat. Fou vicari general de Mallorca.
Escriví nombroses obres en llatí.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova.
Dades dels Països Catalans 