Altre nom del bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred.
Lluçà, Berenguer de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: arquebisbat Tarragona
Lloaces i Peres, Ferran de
(Oriola, Baix Segura, 1498 – València, 29 febrer 1568)
Eclesiàstic. Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons. Tornà a Oriola i durant les Germanies s’oposà als agermanats i fou obligat a exiliar-se amb la seva família. Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, mes tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona.
Ocupà, successivament, les seus episcopals d’Elna (1542-43), Lleida (1543-53) i Tortosa (1553-60), els d’arquebisbe de Tarragona (1560-67) i de València (1567-68) i president de la Generalitat (26 novembre 1559 – 1560).
Reformà el tribunal d’Aragó (1544), assistí a la segona etapa del Concili de Trent (1551-52), fundà els col·legis de Sant Domènec de Tortosa i d’Oriola, celebrà el concili provincial de Tarragona en el qual fou acceptat a tota la Tarraconense el Tridentí (1564), i fou patriarca d’Antioquia a títol honorífic (1566).
Dedicà a Carles I de Catalunya la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae (Bruges 1528, Barcelona 1531), en defensa de la reina Caterina d’Aragó. Llegà al col·legi de Sant Domènec d’Oriola la seva important biblioteca, nucli de l’actual Biblioteca Pública Ferran de Lloaces.
Ixart, Gonçal d’
(Catalunya, segle XV – Tarragona, 1433)
Prelat. El 1431 fou promogut a l’arquebisbat de Tarragona, on era successor de Dalmau de Mur.
Fou succeït per l’aragonès Domènec Ram.
Copons i de Copons (germans)
Agustí de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737) Segon marquès de Moja. Fill i successor de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Es casà amb Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera i foren els pares de Josep de Copons i d’Oms.
Pere de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753) Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.
Clasquerí, Pere de
(Catalunya, segle XIV – Agde, Llenguadoc, 1380)
Prelat. Fou bisbe d’Osca i de Mallorca. El 1358 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. L’any següent rebé el títol de patriarca d’Antioquia.
Impulsà diverses obres a les muralles tarragonines. Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó.
Ascani
(Catalunya, segle V)
Bisbe de Tarragona (metropolità).
En són conegudes dues lletres (463-464) adreçades al papa Hilari; la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l’altra demanant la confirmació d’Ireneu, primer bisbe d’Egara, com a successor del bisbe de Barcelona Mundinari, mort el 461.
Albalat, Pere d’
(Aragó, segle XII – Tarragona, 2 juliol 1251)
Eclesiàstic. Bisbe de Lleida (1236-37) i arquebisbe de Tarragona (1237-51). El 1231 fou visitador dels monestirs benedictins de la Tarraconense.
Com a bisbe de Lleida féu consagrar Ramon de Torroella com a primer bisbe de Mallorca després de la conquesta, també va intervenir entre Jaume I el Conqueridor i el comte Ponç I d’Urgell en la concòrdia de Tàrrega (1236).
Fou arquebisbe de Tarragona després de la renúncia de Guillem de Montgrí; va assistir a Jaume I durant la conquesta de València (1238). Va celebrar un gran nombre de concilis provincials. El 1243 va comprar al monestir de Bonrepós la llavors important baronia d’Alforja, i fixà la seva residència al castell.
Està enterrat al monestir de Poblet.
Xetmar, Ramon
(Castellterçol, Vallès Oriental, abans 1130 – Tarragona, 1198)
Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98). El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic.
A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies (Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190), augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals.
Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona.
Vilamitjana i Vila, Benet
(Sant Vicenç de Torelló, Osona, 4 octubre 1812 – Tarragona, 3 setembre 1888)
Eclesiàstic. Fou canonge magistral de la Seu d’Urgell.
Del 1862 al 1879 fou bisbe de Tortosa, on governà amb molt d’encert. El 1879 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, succeint a Constantí Bonet.
El 1888 fou publicada una selecció dels seus sermons i després de la seva mort aparegué l’edició de les seves pastorals. També havia escrit un resum d’història medieval usat com a text als seminaris.
Li succeí a l’arxidiòcesi Tomàs Costa.
Vilademuls, Berenguer de
(Vilademuls, Pla de l’Estany, segle XII – Montcada, Vallès Occidental, 16 febrer 1194)
Eclesiàstic i polític. Era fill d’Arnau de Vilademuls (Catalunya, segle XII) Noble. Figurà algunes vegades al consell del rei Alfons I el Cast, ja durant la majoritat d’aquest.
El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174. En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca (1177), com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc (1185). També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país.
En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili del Laterà (1179), féu abolir el costum de datar pels anys del rei de França, i amb decrets del 1181 i el 1193 fixà el nombre de canonges de Tarragona i estructurà la canònica i el capítol de beneficiats.
Morí assassinat al prat de Matabous, proper al castell de Montcada, pel vescomte Guillem Ramon I de Bearn, casat amb Guillema de Castellvell, neboda de l’arquebisbe.
El mòbil del crim és encara obscur; sembla que n’hi havia d’ordre familiar i d’altres d’econòmics, relacionats potser amb les ambicions a Urgell dels vescomtes de Bearn.
Fou dut a enterrar a Tarragona, i l’assassí anà a Roma a demanar perdó.
Foren germans seus Ramon de Vilademuls, i Blanca, casada amb Guillem de Castellvell.
Dades dels Països Catalans 