(Balaguer, Noguera, 27 març 1891 – 1968)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Al principi va destacat com a retratista, després reproduí escenes de la vida de Balaguer i més tard s’especialitzà en bodegons.
(Balaguer, Noguera, segle XIV)
Fill primogènit de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne i de Teresa d’Entença. Morí a l’any.
Els seus drets de primogenitura passarien així al seu germà segon, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós.
(Balaguer, Noguera, 1396 – Catalunya, 1410)
Segon fill mascle del comte Pere II d’Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat.
A la mort del seu pare (1408), mentre el seu germà Jaume II, el futur Dissortat, rebia el comtat d’Urgell i altres possessions, Joan era beneficiat amb la baronia d’Entença, en terres aragoneses.
A la seva mort, deixà hereu de la baronia el seu germà Jaume II d’Urgell.
(Catalunya, segle XIII – Balaguer, Noguera, 1243)
(o de Cabrera) Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I d’Urgell, morí pocs dies després d’haver-lo succeït.
Sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar I d’Urgell.
(Igualada, Anoia, 1622 – Balaguer, Noguera, 16 març 1681)
Prelat. El 1670 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà.
Fou succeït per Joan Baptista Desbac.
(Balaguer, Noguera, 1906 – 1983)
Pintor. Sojornà un temps a París, on treballà influït pel cubisme.
Posteriorment adoptà tendències més tradicionals.
(Balaguer, Noguera, 1578 – Poblet, Conca de Barberà, 1661)
LV Abat i I quadriennal de Poblet (1623-27). Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació.
Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia.
No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir. Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya.
El seu predecessor fou Simó Trilla.
(Balaguer, Noguera, segle XVI)
Escriptor. Catedràtic de la Universitat de Barcelona.
És autor de l’obra República original sacada del cuerpo humano (1587, 1595), en la qual considera enginyosament el cos humà com a model de la república ben organitzada i fa una defensa de la facultat de medicina.
(Catalunya, 1338 – Balaguer, Noguera, 1413)
(o March) Poeta, senyor de Beniarjó. Era fill de Jaume Marc, germà de Jaume i pare d’Ausiàs.
Habità el regne de València, i fou procurador general d’Alfons I de Gandia, comte de Ribagorça.
Prengué part en la guerra contra Pere I de Castella i fou fet presoner a la batalla de Nájera (1367), juntament amb els fills d’Alfons; el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners.
Se’n conserven nou poesies líriques, caracteritzades per la constant reflexió moral, i tres poemes extensos en versos apariats: Lo mal d’amor, que tracta de l’amor cortès; L’arnés del cavaller, que és una descripció al·legòrica de les armes del cavaller i del cavall, i Lo compte final, que narra les queixes del poeta pels serveis retuts al duc de Gandia.
(Balaguer, Noguera, 17 agost 1833 – Barcelona, 24 juny 1916)
Advocat, jurisconsult i polític. Germà d’Eduard. Dirigí diverses revistes jurídiques com “El Derecho” (1866-69).
Fou diputat a corts (1871-72) i senador (1877-79, i vitalici des del 1881). Exercí alts càrrecs jurídics, entre ells el de fiscal del Consell d’Estat.
Encara que militava dins el partit liberal, se’n distanciava en les qüestions econòmiques per alinear-se amb els proteccionistes.
Fou el pare de Josep Maluquer i Salvador.
Dades dels Països Catalans 