(Roma, Itàlia, 6 gener 1587 – Toro, Castella, 22 juliol 1645)

(Gaspar de Guzmán y Pimentel)  Polític castellà. Primer ministre de Felip IV. A Catalunya, a diferència de Castella, l’autoritat reial estava fortament limitada per les institucions i els sistemes constitucionals del país, i el rei difícilment podia disposar dels homes i les finances catalanes. Olivares, per engegar la seva política internacional, necessitava la participació activa de tots els regnes peninsulars. El projecte va trobar serioses dificultats entre els estats de la corona catalano-aragonesa i a Portugal.

El seu pla consistia essencialment en la unió d’armes o cooperació militar en la formació d’un exèrcit únic, i en una contribució econòmica (exigències sobre el quint a Catalunya), i ambdues contribucions les compensava amb l’abolició del monopoli castellà sobre els càrrecs de l’administració reial, encara que la noblesa castellana, d’altra banda, no es mostrà pas partidària d’abandonar aquest monopoli.

Les necessitats militars a Itàlia i a Alemanya el decidiren a forçar la contribució de Catalunya i Portugal sense resultats satisfactoris. Malgrat les dificultats, havia obtingut algunes victòries a Itàlia i a Alemanya. Aquests èxits militars decidiren França a declarar la guerra a Espanya (1635).

Olivares volia assegurar la contribució catalana en diners i homes a la guerra contra França, de manera que organitzà l’ofensiva a través de Catalunya (1637), ofensiva que fracassà. Un any més tard l’exèrcit francès era derrotat a Fuenterrabía. S’esperava, però, una ofensiva francesa al Principat, i Olivares introduí tropes reials a Catalunya, cosa que agreujà encara més la situació política en provocar els primers xocs violents entre la població rural i els soldats.

La revolta popular catalana culminà el Corpus de Sang amb l’assassinat del virrei, comte de Santa Coloma, i les tensions amb les institucions catalanes provocaren els pactes d’aliança d’aquestes amb França (1640) i la guerra dels Segadors. Els portuguesos es negaren a participar en la campanya de submissió de Catalunya i la revolta es generalitzà també a Portugal (1642), i, encara, aquell mateix any, i abans que per pressió de la noblesa castellana Olivares fos apartat del poder (gener 1643), es produí un moviment secessionista a Andalusia comandat pel duc de Medina-Sidònia.

Olivares, fracassat, morí confinat.