Arxiu d'etiquetes: 1271

Isabel d’Aragó i de Sicília

(Barcelona, 4 gener 1271 – Estremoz, Portugal, 4 juliol 1336)

Reina de Portugal. Filla de Pere II el Gran i de Constança de Sicília. El 2 d’abril de 1281, essent encara de poca edat, fou compromesa amb el rei Dionís I de Portugal. El casament fou celebrat a Troncosa el 24 de juny de 1282. Sembla que fins a dates bastant posteriors no tingué una influència efectiva sobre la política portuguesa, la qual es manifestà sempre amb caràcters benèfics i pacificadors.

Secundà la política del seu marit, al qual li donà dos fills: Alfons, hereu del tron (Alfons IV de Portugal), i Constança. El seu marit tingué almenys set bastards, fet que no impedí, en aparença, l’harmonia conjugal.

Procurà en diverses ocasions la concòrdia entre Portugal i Castella, i entre el seu marit i el turbulent príncep Alfons; la crisi de 1322-23 resultà especialment difícil, ja que degenerà en una veritable guerra civil. Sentí un gran afecte pel seu germà Jaume II el Just i afavorí sempre una política amistosa d’aquell amb Portugal, i el 1320 visità Catalunya, on visqué un temps al monestir de Poblet.

El 7 de gener de 1325 morí el seu marit i Isabel féu un altre viatge a Catalunya, on s’hostatja novament a Poblet (1326). De tornada a Portugal es retirà amb les monges clarisses de Coïmbra, de les quals fou gran benefactora i els sufragà un nou convent.

El papa Urbà VIII la canonitzà el 1625 i l’església catòlica en celebra la diada el 8 de juliol.

Elisabet d’Aragó i d’Hongria

(Catalunya ?, 1247 – Cosenza, Itàlia, 28 gener 1271)

Princesa de França. Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.

Es casà (1262) amb l’hereu de la corona de França (Felip l’Ardit, futur Felip III), a Clarmont Ferrand. Aquesta unió fou preparada durant la signatura del tractat de Corbeil (1258).

Acompanyà el seu marit a la croada de Tunis (1270), i morí quan en tornava.

Castellnou, Arnau de

(Catalunya, segle XIII – després 1271)

Mestre del Temple a Catalunya i a Aragó. Potser fill petit del vescomte Guillem (III) de Castellnou.

Figura com a mestre del Temple el 1268 i el 1269. El 1271 arbitrava, amb Jaspert de Botonac, abat de Sant Feliu de Girona, potser concunyat seu, una controvèrsia entre Jaume I de Catalunya i els templers rossellonesos, relativa als drets que aquests reivindicaven al Rosselló, al Vallespir i a la Cerdanya.