Arxiu d'etiquetes: franciscans/es

Febrer -varis bio-

Deixa un comentari

Isidre Febrer  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. Guardià del monestir d’Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació.

Joan Febrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Diplomàtic. El 1415, en companyia de Felip de Malla, anà a Anglaterra com a ambaixador de Ferran I d’Antequera prop d’Enric V. Fou demanat que aquest recolzés Benet XIII com a papa. El monarca anglès s’hi negà.

Tomàs Febrer  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1772)  Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma.

Falcó -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Falcó  (Castelló de la Plana, segle XVIII – segle XIX)  Eclesiàstic. Es doctorà en teologia i en dret a la Universitat de València. Fou diputat a corts per Castelló (1820-23). Publicà una Historia compendiada de la religión antes de la venida de Jesucristo (1826), que en bona part és traducció.

Feliu Falcó  (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.

Joan Falcó (Catalunya, segle XV – Montpeller, França, segle XVI) Metge. Féu amplis estudis a l’estranger. S’establí a Montpeller, on assolí un gran prestigi. És autor d’escrits professionals.

Josep Agustí Falcó  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. Fou missioner a Zacatecas (Mèxic). És autor de bon nombre d’obres de caràcter religiós.

Esteva, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Teòleg franciscà. Residia a Barcelona.

L’any 1758 fou nomenat per la Inquisició revisor de les biblioteques del Principat.

Eiximeno, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)

Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí I el Jove. Col·laborà amb aquest a l’expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d’Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l’assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta.

El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume II d’Urgell, del qual també fou conseller. El 6 d’octubre de 1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l’incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta.

És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d’Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l’arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d’un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí I l’Humà.

Dulac, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d’orador i els seus escrits pietosos.

Daniel, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Frare franciscà. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.

És autor d’algunes obres dogmàtiques, escrites en llatí.

Cortès i Cullell, Lleonard

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 febrer 1826 – Lima, Perú, 1911)

Frare franciscà. Fou definidor de l’orde.

Ocupà altres càrrecs eclesiàstics a Amèrica, on impulsà en gran manera les activitats missioneres.

Cordelles -varis bio-

1 Resposta

Guillem Cordelles  (Barcelona, segle XIII – Itàlia, 1290)  Frare franciscà. Fou famós per les seves virtuts, així com pels seus coneixements teològics i la seva eloqüència en la predicació.

Jaume de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1574)  Eclesiàstic i protector de l’ensenyament. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna. Llegà els seus béns per a la construcció del Col·legi de Cordelles, del qual redactà els estatuts el 1572.

Miquel de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1596)  Jurista. Fou un dels qui treballà més a la compilació de les Constitucions de Catalunya. El 1593 creà el Col·legi de Cordelles, segons el testament del seu oncle Jaume de Cordelles.

Comas -varis bio-

Deixa un comentari

Alfons Comas  (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.

Bernat Comas  (Catalunya, segle XVIII)  Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.

Vicent Comas  (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1894)  Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S’ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l’hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.

Coll -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.