Arxiu d'etiquetes: 1360

Santalínea -orfebres-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Família d’orfebres, iniciada per Bernat Santalínea  (Morella, Ports, vers 1360 – País Valencià, 1437)  Orfebre. Pertanyia a un llinatge d’artistes. Fou realitzador excel·lent de petites imatges. El 1428 féu una creu d’argent per a la seu de Tortosa, dita popularment dels lleonets.

Potser fou el pare de Bartomeu Santalínea (País Valencià, segle XV)  Orfebre. Actiu entre el 1412 i el 1449, autor de reliquiari de la Jana (Baix Maestrat) i d’un Sant Miquel a la catedral de València.

Eiximeno, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)

Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí I el Jove. Col·laborà amb aquest a l’expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d’Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l’assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta.

El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume II d’Urgell, del qual també fou conseller. El 6 d’octubre de 1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l’incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta.

És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d’Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l’arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d’un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí I l’Humà.

Jeroni de Santa Fe

1 Resposta

(Alcanyís, Aragó, vers 1360 – Tortosa ?, Baix Ebre, 1419)

(o d’Alcanyís)  Metge, escriptor i polemista d’origen jueu. Fou batejat per Vicent Ferrer per l’abril de 1412.

Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa, per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies. Després de la disputa col·laborà activament en la política antijueva.

Hom li atribueix un llibre de medicina compost el 1408.

L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d’Hebraeomastix.

Cresques, Jafuda

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, Portugal, segle XV)

Cartògraf hebreu. Fill i deixeble del també cartògraf Abraham Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració. Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.

L’any 1391, i a conseqüència d’una sèrie de persecucions, es convertí al cristianisme i adoptà el nom de Jaume Ribes. Posteriorment abandonà Mallorca i s’instal·là a Barcelona, des d’on passà a Portugal.

Protegit per Enric el Navegant, dirigí l’escola cartogràfica de Sagres fins que morí.

Cruïlles, Bernat de -senyor Calonge, 1360/1436-

1 Resposta

(Calonge ?, Baix Emporda, 1360 – Catalunya, després 1436)

Senyor nominal de Calonge. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. El 1391 lluità a Sicília, amb el seu pare i els seus germans.

Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries (1396). A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant de Bar.

Durant l’interregne (1410-12) regí les baronies de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista.

El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria de Castella i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament.

Caxal, Antoni

Deixa un comentari

(Tarragona, vers 1360 – Constança, Alemanya, 25 maig 1417)

(o Queixal)  Religiós mercedari. Doctor en dret i en teologia.

Fou ambaixador d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança (1416). El rei Ferran I d’Antequera el nomenà conseller i li confià importants missions prop dels reis de Castella i de Fes, del papa Benet XIII i de l’emperador Segimon.

Entre les obres que va escriure cal esmentar De Unione Ecclesiae, La hermosura de su esposo Cristo, De las verdades de la Iglesia Católica, Rosa ad auroram, etc.