(País Valencià, segle XV)
Títol concedit el 1420, per Joan II el Sense Fe, a l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, a qui el confiscà el 1445, després de la batalla d’Olmedo.
Villena, ducat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1420
Roís de Liori, Gil (I)
(País Valencià, segle XIII – vers 1346)
Gran privat del rei Jaume II el Just. Fill de Rodrigo de Liori i pare de:
Gil (II) Roís de Liori (País Valencià, segle XIV – vers 1414) Fou governador general d’Aragó i conseller reial. Fou el pare de:
Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia (País Valencià, segle XIV – 1420) Fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill:
Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles (País Valencià, segle XV – 1458) Succeí al seu pare com a vescomte de Gagliano. També fou baró de Riba-roja i senyor de Betxí. Fou el pare de Joan Roís de Liori i de Mur.
Mercader -llinatge-
(País Valencià, segle XIII – )
Llinatge de ciutadans, i, després, de cavallers i nobles establert arran de la conquesta de València.
El primer fou Jordi Mercader (Catalunya, segle XIII – País Valencià, 1278) Noble. S’establí al País Valencià arran de la seva conquesta. Fou pare de:
Pere Mercader (País Valencià, segle XIII – 1278) Comandant de mar. Assistí a les Corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia. Fou pare de:
Guillem Mercader (País Valencià, segle XIII – 1328) Senyor del castell de Bellreguard (1284). Fou el pare de:
Berenguer Mercader i Carròs (València, segle XIV – 1378) Fou jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III el Cerimoniós. Era l’avi de:
Berenguer Mercader i de Fenollet (País Valencià, segle XIV – 1420) Camarlenc o cambrer major del rei Martí I l’Humà. Fou el pare de:
Joan Mercader i Gomis (País Valencià, segle XIV – 1429) Notari i jurista. Fou el pare de l’alt funcionari Berenguer Mercader i Miró.
Escrivà, Arnau Guillem -varis-
Arnau Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1417) Fill de Andreu Guillem Escrivà (mort 1397). Degué heretar la baronia de Ràfol, que trobem a les mans del seu successor, el seu fill Arnau Guillem Escrivà i Oller (País Valencià, segle XIV – 1420) Baró de Ràfol. Fou el pare de:
Arnau Guillem Escrivà (País Valencià, segle XV – 1486) Baró de Ràfol. Fill d’Arnau Guillem Escrivà i Oller. Perdé Ràfol en pública subhasta l’any 1437 i veié premorir-li el seu fill, Guillem Ramon Escrivà i Civera, germà de:
- Peirona Escrivà i Civera (País Valencià, segle XV – després 1500) Morí sense haver deixat fills dels seus dos matrimonis, amb Miquel Mir i amb Galeàs Joan, per això fou la darrera representant de la línia dels senyors d’Agres.
Castellnou, priorat de
(Castellnou dels Aspres, Rosselló)
Priorat canonical (Sant Pere de Castellnou), dependent de Sant Ruf d’Avinyó (Provença).
Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres.
Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592.
Llupià-Bages, Ramon de
(Rosselló, vers 1340 – 1420)
(dit Ramon de Bages) Cavaller. Germà d’Hug. Era senyor de Bages de Rosselló i de Sant Joan de Pladecorts (Vallespir). Fou un dels millors capitans catalans del seu temps.
Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume IV de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc.
El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en l’expedició a Sicília. Caigué presoner el 1394, però fou alliberat aviat. El 1397 retornà a Catalunya, prop de Martí I l’Humà, del qual fou conseller i camarlenc.
El 1402 tornà a Sicília, amb tropes, per reforçar la posició de Martí I el Jove, després de la mort de la reina Maria I de Sicília. Prengué part, el 1403, en les parcialitats entre l’alta noblesa catalano-aragonesa a Sicília, a favor de Bernat IV de Cabrera. Detingué els càrrecs de conseller reial i mariscal de Sicília fins cap al 1405; després d’aquesta data retornà a Catalunya.
Durant l’interregne es decantà per la candidatura del comte Jaume II d’Urgell. Formà part de la comissió del parlament català que negocià la qüestió successòria amb el parlament aragonès.
Quan es produí l’alçament del comte d’Urgell, el 1413, es mantingué fidel al nou rei Ferran I d’Antequera, i participà en el setge de Balaguer. El rei premià la seva adhesió amb la donació del castell de Montmagastre (Noguera), confiscat al comte d’Urgell.
Havia augmentat, a més, el seu patrimoni amb el castell de Montclar (Berguedà) i el lloc de la Bastida (Rosselló), per donació de Joan I el Caçador, i amb el feu de Caltavuturo, a Sicília (venut el 1406), per donació de Martí I l’Humà. Posseïa també el castell de Montoriol d’Amunt (Rosselló) i la castellania del castell de Xàtiva, concedida pel rei Martí.
Eiximeno, Joan
(Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)
Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí I el Jove. Col·laborà amb aquest a l’expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d’Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l’assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta.
El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume II d’Urgell, del qual també fou conseller. El 6 d’octubre de 1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l’incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta.
És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d’Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l’arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d’un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí I l’Humà.
Boixadors, Ramon de -1346/1420-
(Catalunya, vers 1346 – vers 1420)
Germà i successor de Bernat. Comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció dels dominis que heretà del seu germà.
El seu fill i hereu fou Ramon Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Permutà les possessions heretades a Sardenya amb Berenguer Carròs per un censal. Fou germà de Beatriu i de Berenguer.
Margarida de Montferrat
(Montferrat, Itàlia, vers 1360 – Morella, Ports, 1420)
Comtessa d’Urgell. Filla de Joan II Paleòleg i d’Elisabet de Mallorca. Esposa del comte Pere II i mare de Jaume II d’Urgell el Dissortat.
Dona enèrgica i ambiciosa, quan morí Martí I l’Humà i fou elegit per succeir-lo Ferran I d’Antequera, incità el seu fill a la rebel·lió que tan funestes conseqüències havia de tenir per als Urgell.
Estigué tancada amb el seu fill al setge de Balaguer (1413), tot els béns li foren confiscats i quedà reduïda a la misèria. Alfons IV el Magnànim millorà la seva situació.
Isalguer, Miquel
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, vers 1420 – 1484)
Eclesiàstic. Doctor en lleis. Abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1456-84) i diputat de la Generalitat (1461-64).
Prengué partit a favor de Carles de Viana i formà part de l’ambaixada a Joan II el Sense Fe per demanar la llibertat del príncep.
Empresonat per Francesc de Verntallat, partidari del rei (1463), es reconcilià amb Joan II i contribuí a la defensa tant de Sant Joan com de Girona.
Del seu temps és la recopilació de pergamins i escriptures del monestir, titulada Llibre de Canalars (4 volums).
Dades dels Països Catalans 