(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XV)
Franciscà. És autor del tractat religiós Summa de l’altra vida, escrit devers el 1436. Només se n’han conservat les parts titulades Summa de la beatitud i Summa de pena.
Pere Mollà (Catalunya, segle XIV – segle XV) Escriptor. Li és atribuïda la introducció del Sumari, de Sèneca, dedicada al bisbe de València Hug de Llupià i Bages.
Pere Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVII – 1698) Frare agustí. Ocupà càrrecs d’importància, entre ells el de provincial de l’orde. És autor de Sermón de San Pascual Bailón (1699), Curso de filosofía i altres escrits.
Sebastià Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVI – València, segle XVII) Frare franciscà. Escriví unes Lecciones de puntos sobre los cuatro libros del Maestro de las Sentencias.
Vicent Mollà (País Valencià, segle XIX – segle XX) Pintor. Destacà com a retratista. És notable el seu retrat del pintor Muñoz Degrain, al Museu de València.
Cristòfol Mercader (València, segle XVII) Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l’orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d’una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.
Galceran Mercader (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1451 fou governador de l’illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.
Guillem Mercader (Catalunya, segle XV) Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.
Maties Mercader (País Valencià, segle XV) Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l’ambaixada tramesa a Gènova per Joan II el Sense Fe, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d’Oristany.
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – segle XVIII)
Frare franciscà. Fou provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs.
És autor del tractat Directorio de prelados, editat a Barcelona el 1705.
(Catalunya, segle XVII)
Frare franciscà. És autor dels plànols de la capella de la Mare de Déu del Claustre, a Solsona (1669).
(Catalunya, segle XIII – 1284)
Frare franciscà. Destacà com a missioner a Alemanya. Gaudí de gran fama al seu temps.
(Illes Balears, 1278 ? – Perpinyà ?, vers 1330)
Primer fill mascle de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí.
La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió i el matrimoni amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Bizanci.
Estudià a París. Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al convent de Sant Francesc de Perpinyà, i hi fou enterrat.
Francesc (Catalunya, segle XIV) Poeta. Se’n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes.
Francesc (Grècia, segle XIV) Prelat i religiós franciscà. Fou arquebisbe de Neopàtria (1369-76) i, a diferència dels seus predecessors, hi residí. El 1372 actuà en nom del papa Gregori XI prop del rei Lluís d’Hongria, per demanar-li ajut contra l’amenaça turca que pesava sobre Grècia. L’arquebisbe havia convençut el pontífex de la necessitat de promoure en aquelles terres una aliança general dels prínceps cristians.
Francesc (Barcelona, segle XV) Cronista de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis. Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona.
Francesc, Miquel (Catalunya, segle XVIII) Filòsof tomista i dominicà. Mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde. Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya. És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus (Barcelona, 1762).
(Barcelona, segle XVI)
Dama. Fundadora, el 1552, d’un convent per a dones pietoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars.
El 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d’Hongria de monges franciscanes de la segona regla.
Aliot de la Font (Catalunya, segle XV) Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.
Dídac Font (Catalunya, segle XVIII) Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.
Esteve Font (Illes Balears, segle XV) Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.
Francesc d’A. Font (Catalunya, segle XX) Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.
Guillem Font (Palma de Mallorca, 1667 – 1705) Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.
Ignasi Font (Barcelona, segle XIX) Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.
Jaume Font (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730) Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.
Joan Pau Font (Barcelona, segle XVII) Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.
Josep Font (Ripoll, Ripollès, segle XVII) Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.
Ramon Font (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900) Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.
Dades dels Països Catalans 