Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)

Larrard i Claveria, Joan Alexandre de

(Oloron, França, 1735 – Barcelona, 1814)

Comerciant matriculat (1794). Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa.

Promogué el comerç amb els països de Llevant. Instal·là, amb la intenció de constituir un nucli a la platja, uns locals al port de Salou.

Dirigí la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ramon de Penyafort.

Adquirí, per 120.000 lliures catalanes, el palau, d’estil neoclàssic, del duc de Sessa al carrer Ample de Barcelona (1799).

Fou el pare de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.

Lacavalleria, Pere

4 Respostes

(Aquitània, França, segle XVI – Barcelona, 1645)

Lingüista i impressor. Establert a Perpinyà en un principi, passà a Barcelona l’any 1628.

Autor del Diccionario castellano- Dictionnaire français-Diccionari català que, publicat el 1641, constitueix el primer llibre de conversa per a l’aprenentatge de llengües a Catalunya.

Com a impressor edità Variarum resolutionum (1635), de J. Càncer, Epítome de los principios y progresos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 (1641) i Edictes a crides (1642).

Fou el pare d’Anton i de Joan Lacavalleria i Dulach.

La Mothe-Houdancourt, Philippe de

5 Respostes

(França, 1605 – París, França, 24 març 1657)

Comte de La Mothe, duc de Cardona i mariscal de França.

Durant la guerra dels Segadors, comandà l’exèrcit del Principat, a les ordres de Borbó-Condé, i fou nomenat, pel monarca francès Lluís XIII, virrei de Catalunya (1642-45).

Posteriorment s’encarregà altre cop del virregnat (1651-52) i defensà Barcelona quan fou bloquejada per les tropes de Felip IV. Va haver de retre’s l’octubre de 1652, i així acabà el domini francès.

Josep de Sant Benet

2 Respostes

(Signy l’Abbaye, França, 5 desembre 1654 – Montserrat, Bages, 18 novembre 1723)

Escriptor i monjo benedictí, més conegut per fra Josep de les Llànties.

Malgrat no tenir estudis i haver volgut romandre sempre entre els llecs, redactà nombroses obres espirituals, recollides en l’Opera Omnia (1725), que tingueren diverses reedicions.

Josep I Bonaparte

26 Respostes

(Corte, Còrsega, 7 gener 1768 – Florència, Itàlia, 28 juliol 1844)

(o Josep I d’Espanya)  Rei d’Espanya (1808-13) durant la guerra del Francès. Germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella.

El seu germà li oferí la corona d’Espanya; tot seguit, però, n’hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailén. Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres.

Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de govern que se li plantejava, hagué de tornar-ne a fugir després de la derrota de Vitòria (1813).

Joana de França i de Navarra

Deixa un comentari

(França, maig 1350 – Besiers, França, 16 setembre 1371)

Princesa de França. Filla de Felip IV de Valois i de Blanca de Navarra.

Promesa (1370) amb l’infant Joan, fill gran de Pere III el Cerimoniós i futur rei Joan I el Caçador.

Abans, però, hagué de renunciar els seus drets a la corona de França, i en el viatge d’anada a Catalunya morí de malaltia.

Joana de Foix i d’Artois

4 Respostes

(Foix, França, després 1305 – Catalunya, 1358)

Comtessa d’Empúries, Ribagorça i Prades. Filla del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois.

Es casà a Castelló (1331) amb un fill del rei Jaume II el Just, el comte Pere I d’Empúries.

Dels seus quatre fills, Alfons fou duc de Gandia i marquès de Villena, i Joan comte de Prades.

Joan II de Lorena

9 Respostes

(Toul, Lorena, 2 agost 1427 – Barcelona, 16 desembre 1470)

Príncep de Girona (1466-70). Fill de Renat I de Provença i d’Isabel de Lorena. Proclamat el seu pare rei dels catalans (juliol 1466), fou nomenat lloctinent al Principat. Per l’abril de 1467 emprengué una ambiciosa campanya a l’Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona.

Poc temps després d’arribar a Barcelona (agost 1467) començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars. Cridat per Lluís XI, se n’anà a França (1468). Retornà al Principat (maig 1469) amb reforços francesos, que li permeteren de prendre Girona (juny 1469), Camprodon, Besalú i Olot.

Després d’una nova estada a França (gener-agost 1470), s’agreujaren les seves relacions amb les autoritats catalanes, la qual cosa ensorrà la seva gestió política. Atorgà nombrosos càrrecs i béns dels seguidors de Joan II el Sense Fe a italians i francesos que l’acompanyaren a Catalunya.

Es casà amb Maria, filla del duc de Borbó.

Jean de Tours

Deixa un comentari

(Tours, França, segle XV – Barcelona ?, segle XVI)

Fuster i imatger. Actiu a Catalunya ja el 1509.

Treballà a la catedral de Barcelona i al palau de la Generalitat, la Casa de la ciutat i la Llotja.

Col·laborà en nombroses obres de diversos artistes, entre els quals Martí Díez de Liatzasolo.

Hug -abat Valldaura-

1 Resposta

(França, segle XII – Catalunya, segle XII)

Segon abat del monestir de Santa Maria de Valldaura (1153-56), nucli inicial del de Santes Creus.

Succeí a l’abat Guillem, que havia vingut del monestir de la Gran Selva (diòcesi de Tolosa). Segurament Hug en procedia també.

Durant el seu abadiat es produí l’establiment de la granja d’Ancosa, al terme de la Llacuna, a uns vint km del pla de Santes Creus que ocupà després el monestir.