Arxiu d'etiquetes: comtat Prades

Aragó y Fernández de Córdoba, Lluís Ramon Folc de

(Lucena, Andalusia, 4 gener 1608 – Madrid, 14 gener 1670)

Comte d’Empúries i de Prades, duc de Cardona, marquès de Pallars i vescomte de Vilamur, Fill i successor d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.

Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerma i el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas. El 1660 es tornà a casar amb la marquesa de Las Navas Maria Teresa de Benavides y Dávila-Corella.

Alfons I de Gandia

(Gandia, Safor, 1332 – 5 març 1412)

Comte de Ribagorça i Prades, marquès de Villena i duc de Gandia. Fill de l’infant Pere i de Joana de Foix. Pel seu pare era cosí de Pere III. D’ell heretà els comtats de Ribagorça i Prades.

Fou capità general del regne de València. Ajudà Enric de Trastàmara en la seva lluita contra Pere el Cruel i això li valgué el marquesat de Villena. Posà fi a la invasió del comte d’Armanyac (1389-90) i, més tard, fou nomenat tutor d’Enric III de Castella.

El 1399 rebé el títol de duc de Gandia, gràcies als serveis prestats al rei Martí. Quan aquest morí sense fills, Alfons de Gandia presentà la seva candidatura a la successió, però morí el 1412 abans de celebrar-se la reunió de Casp.

Fou succeït pel seu fill Alfons II de Gandia.

Prades i de Foix, Joan de

(Catalunya, 1335 – 1414)

Tercer comte de Prades i baró d’Entença. Segon fill del comte Pere I d’Empúries i de Ribagorça i de Joana de Foix. Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa (1358).

Fou molt addicte a Pere III el Cerimoniós. Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València.

Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre al comte Joan I d’Empúries.

Estigué al costat de la reina Sibil·la, però no consentí que la seva filla Timbor es casés amb el germà d’aquella, Bernat, la qual cosa refredà una mica les relacions amb el rei; més tard la maridà amb el vescomte Bernat IV de Cabrera.

En temps de Joan I participà en la lluita contra la invasió armanyaguesa, el 1390.

El 1412 presentà la seva candidatura a Casp, amb bon dret com a nét de Jaume II per línia masculina, però després de la designació de Ferran d’Antequera li prestà fidelitat.

Es casà amb Sança Eiximenis d’Arenós, i heretà els seus drets la seva néta Joana de Prades i de Cabrera, filla de Pere de Prades i d’Arenós, que li havia premort.

Prades i de Cabrera, Joana de

(Catalunya, 1387 ? – després 1441)

Quarta comtessa de Prades i baronessa d’Entença (dita també Joana Gonçalva Eiximenis d’Arenós). Filla de Pere de Prades i d’Arenós i de Joana de Cabrera.

Heretà el títol per mort del seu avi el comte Joan de Prades i de Foix. En morir el seu pare, la mare i llur tres filles restaren sota la protecció del rei Martí, que es casà amb una d’elles, Margarida (1409). Joana es casà el 1424 amb el vescomte de Vilamur, hereu del comte de Cardona, futur comte Joan Ramon Folc II.

Sembla que el títol comtal de Prades estigué en litigi a partir del 1414, fins que el 1425 fou reconegut a favor de Joana i el seu marit.

Prades, comtat de

(Catalunya, segle XIV – )

Títol i jurisdicció senyorial, creat el 1324 per Jaume II de Catalunya-Aragó a favor del més jove dels seus fills barons, Ramon Berenguer (1324-41), però el 1341, amb el seu germà, el comte Pere, van permutar-lo pel comtat d’Empúries.

Comprenia una extensa baronia que arribava des del Priorat i la serra de Prades fins al mar, per l’Hospitalet de l’Infant, amb les poblacions, entre altres, de Prades, Falset, Tivissa, Siurana, Móra, etc.

La baronia era gran, encara que poc poblada, si bé l’explotació d’unes mines n’augmentà considerablement les rendes.

Prades

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Família sorgida dels comtes de Prades i formada per l’infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.

Fou primer comte d’Empúries (Pere I d’Empúries) i comte de Ribagorça i Prades. Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena.

Altres fills seus foren Elionor de Prades, reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades i de Foix, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença.

Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós.

Pere I d’Empúries

(Barcelona, 1305 – Pisa, Itàlia, 4 novembre 1381)

Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries i Prades. Fill de Jaume II de Catalunya i Blanca de Nàpols. tingué una actuació molt remarcable com a comte de Prades, càrrec que assumí juntament amb el de senescal de Catalunya, i fou un dels col·laboradors més eficients del rei Pere III, nebot seu.

Fou lloctinent general dels regnes (1345). La seva intervenció fou decisiva en els afers de Castella, Mallorca i Sardenya, així com en les relacions amb la Santa Seu. També fou ell qui comandà les hosts que conqueriren Mallorca, i fou més tard mitjancer entre el rei Pere i Jaume III de Mallorca.

La mort de la seva muller, Joana de Foix, li accentuà les tendències místiques. L’any 1358 prengué l’hàbit franciscà en el convent de Barcelona, cosa que el privà pas d’intervenir enèrgicament (1367) en el retorn del papa Urbà V a Roma.

Personatge d’enorme complexitat, també fou poeta i mecenes dels poetes de l’escola de Tolosa.

Tingué quatre fills: Alfons, el primogènit, que heretà els comtats de Ribagorça i de Dénia; Joan, que rebé el comtat de Prades i la baronia d’Entença; Jaume, que fou bisbe i cardenal, i Elionor, que fou reina de Xipre.

Joana d’Urgell

(Saragossa o Sixena, Aragó, 1414 – Saragossa, vers 1455)

Comtessa de Foix, de Cardona i de Prades. Filla del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat i d’Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Nasqué poc després de l’empresonament (1413) del seu pare al castell d’Urueña (Valladolid).

Morta la seva mare (1424), abandonà Alcolea, on residia, i s’instal·là a la cort de la reina Maria, esposa d’Alfons IV.

Es casà (1436) amb Joan I de Foix i, vídua al cap de poc, fou obligada a deixar el comtat de Foix (1444), i es maridà amb Joan Ramon Folc III de Cardona.

Joana de Foix

(Foix, França, després 1305 – Catalunya, 1358)

Comtessa d’Empúries, Ribagorça i Prades. Filla del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois.

Es casà a Castelló (1331) amb un fill del rei Jaume II, el comte Pere I d’Empúries.

Dels seus quatre fills, Alfons fou duc de Gandia i marquès de Villena, i Joan comte de Prades.

Foix, Joana de

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, 1358)

Dama. Filla de Gastó I de Foix, i de la princesa Joana d’Artois.

Es casà amb l’infant Pere, fill del rei Jaume II i germà d’Alfons III el Benigne. El seu marit, que fou gran figura durant el regnat de Pere III, era en casar-se comte d’Empúries, però canvià després aquesta possessió per la del comtat de Prades (1341).

N’hagué quatre fills: Alfons, primer comte de Dénia i duc de Gandia; Joan, que seria comte de Prades; Jaume, bisbe de Tortosa i de València, després cardenal; i Elionor, muller del rei Pere I de Xipre.

A la seva mort, el seu marit prengué l’hàbit franciscà el 1358.