(Gandia, Safor, 1332 – 5 març 1412)
Comte de Ribagorça i Prades, marquès de Villena i duc de Gandia. Fill de l’infant Pere i de Joana de Foix. Pel seu pare era cosí de Pere III. D’ell heretà els comtats de Ribagorça i Prades.
Fou capità general del regne de València. Ajudà Enric de Trastàmara en la seva lluita contra Pere el Cruel i això li valgué el marquesat de Villena. Posà fi a la invasió del comte d’Armanyac (1389-90) i, més tard, fou nomenat tutor d’Enric III de Castella.
El 1399 rebé el títol de duc de Gandia, gràcies als serveis prestats al rei Martí. Quan aquest morí sense fills, Alfons de Gandia presentà la seva candidatura a la successió, però morí el 1412 abans de celebrar-se la reunió de Casp.
Fou succeït pel seu fill Alfons II de Gandia.
Retroenllaç: Palou, Guillem Arnau de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Alfons II de Gandia | Dades de Catalunya