Veure> Joan II de Lorena (príncep de Girona, 1466-70).
(Sevilla, Andalusia, 30 juny 1478 – Salamanca, Castella, 4 octubre 1497)
Príncep de Girona i d’Astúries, duc de Calàbria. Fill i hereu dels Reis Catòlics.
Casat amb Margarida d’Àustria (abril 1497), filla de l’emperador Maximilià I, va morir el mateix any sense descendència, fet que portà com a conseqüència l’entronització a Espanya de la casa d’Àustria, en quedar com a hereva Joana la Boja.
(Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)
Príncep d’Astúries i de Girona. Fill de Felip II de Catalunya i de Maria de Portugal.
Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare, el qual el féu empresonar a l’alcàsser de Madrid (fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalano-aragonesos trameteren ambaixadors al rei), on morí pocs mesos després.
(Toul, Lorena, 2 agost 1427 – Barcelona, 16 desembre 1470)
Príncep de Girona (1466-70). Fill de Renat I de Provença i d’Isabel de Lorena. Proclamat el seu pare rei dels catalans (juliol 1466), fou nomenat lloctinent al Principat. Per l’abril de 1467 emprengué una ambiciosa campanya a l’Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona.
Poc temps després d’arribar a Barcelona (agost 1467) començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars. Cridat per Lluís XI, se n’anà a França (1468). Retornà al Principat (maig 1469) amb reforços francesos, que li permeteren de prendre Girona (juny 1469), Camprodon, Besalú i Olot.
Després d’una nova estada a França (gener-agost 1470), s’agreujaren les seves relacions amb les autoritats catalanes, la qual cosa ensorrà la seva gestió política. Atorgà nombrosos càrrecs i béns dels seguidors de Joan II el Sense Fe a italians i francesos que l’acompanyaren a Catalunya.
Es casà amb Maria, filla del duc de Borbó.
Dades dels Països Catalans 