(Toul, Lorena, 2 agost 1427 – Barcelona, 16 desembre 1470)

Príncep de Girona (1466-70). Fill de Renat I de Provença i d’Isabel de Lorena.

Proclamat el seu pare rei dels catalans (juliol 1466), fou nomenat lloctinent al Principat. Per l’abril de 1467 emprengué una ambiciosa campanya a l’Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona.

Poc temps després d’arribar a Barcelona (agost 1467) començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars. Cridat per Lluís XI, se n’anà a França (1468).

Retornà al Principat (maig 1469) amb reforços francesos, que li permeteren de prendre Girona (juny 1469), Camprodon, Besalú i Olot.

Després d’una nova estada a França (gener-agost 1470), s’agreujaren les seves relacions amb les autoritats catalanes, la qual cosa ensorrà la seva gestió política.

Atorgà nombrosos càrrecs i béns dels seguidors de Joan II el Sense Fe a italians i francesos que l’acompanyaren a Catalunya.

Es casà amb Maria, filla del duc de Borbó.