Arxiu d'etiquetes: virreis Catalunya

Terès i Borrull, Joan

(Verdú, Urgell, 29 setembre 1538 – Barcelona, 10 juliol 1603)

Eclesiàstic i alt funcionari reial. Arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya durant el regnat de Felip III. Va substituir en el virregnat el duc de Feria.

Arribat al poder (1602-03), va afrontar la qüestió dels pedrenyals prohibint-ne la fabricació com a base per extirpar el bandolerisme.

Cal esmentar-ne les obres Arxiepiscopologi de Tarragona i Constitucions provincials Tarraconenses (1593).

Suárez de Figueroa y Dormer, Lorenzo

(Londres ?, Anglaterra, 1559 – Nàpols, Itàlia, 1607)

Dignatari. Segon duc de Feria. Del 1596 al 1602 fou el virrei de Catalunya i com a tal presidí el trànsit al regnat de Felip III, que li ratificà el nomenament (1598).

Durant el seu mandat s’esdevingué la guerra amb la coalició de Greenwich (1596-98) i se celebraren Corts a Barcelona (1599). Fou destituït del càrrec i substituït per l’arquebisbe de Tarragona (16 abril 1602) pel fet d’haver ordenat l’empresonament dels diputats catalans que impugnaren cinc de les constitucions proposades a les Corts.

Fou també virrei de Sicília (1602-06).

Sentís i Sunyer, Joan

(Xerta, Baix Ebre, 1561 – Barcelona, 7 octubre 1632)

Eclesiàstic. Prior de la col·legiata de Santa Anna i posteriorment bisbe de Barcelona (1620). El 1623 Felip IV el nomenà virrei de Catalunya.

Malgrat que substituí el duc d’Alcalá, famós pel seu anticatalanisme, el seu nomenament topà amb una gran oposició, pel fet que el rei no havia jurat encara les llibertats catalanes. El descontentament augmentà encara per culpa de la duresa d’Olivares.

Hi hagué una certa distensió poc abans de les Corts del 1626, però aquestes foren un fracàs en negar-se el Principat a votar el subsidi de tres milions de lliures que sol·licitava el rei.

El mateix any, Sentís fou rellevat del càrrec. Continuà com a bisbe de Barcelona, i impulsà les obres del seminari trinitari.

Moura y Corterreal, Francisco de

(Portugal, 1621 – Flandes ?, França, 1675)

Noble i marquès de Castel-Rodrigo.

Fou virrei de Catalunya des del febrer de 1663 fins al gener de 1664, data en que fou nomenat governador de Flandes.

Durant el seu curt virregnat les relacions amb les autoritats catalanes no foren gaire cordials.

Miranda del Castañar, comte de

(Castella, segle XVI – 1608)

Juan de Zúñiga y Avellaneda Virrei de Catalunya (1583-86).

Nomenat per Felip II. Afrontà el malestar social provocat pel bandolerisme, la misèria del camp i l’especulació de les terres pròximes a Barcelona.

MacDonald, Jacques-Étienne

(Sedan, Xampanya, França, 17 novembre 1765 – Courcelles, França, 25 setembre 1840)

Militar napoleònic. Governador general de Catalunya des del 1810, en substitució del mariscal Augereau.

Reformà els tributs, féu incendiar la catedral de Solsona i les poblacions de Manresa i Maià i ocupà el castell de Figueres.

Cooperà amb Suchet en l’ocupació del País Valencià. Fou substituït pel general Decaen (1811).

Els seus Souvenirs foren publicats el 1892.

Lorena-Elbeuf, Enric de

(França, 1601 – Royaumont, Illa de França, 1666)

Militar i polític. Comte d’Harcourt.

Durant la guerra dels Segadors substituí La Mothe en el virregnat de Catalunya (1645-47).

Aconseguí d’infondre nova vida a la causa francesa i conquerí Roses (1645), la més difícil fortalesa del Principat; aixó no obstant, fou derrotat en intentar assetjar Lleida.

Fou novament lloctinent de Catalunya el 1651.

La Mothe-Houdancourt, Philippe de

(França, 1605 – París, França, 24 març 1657)

Comte de La Mothe, duc de Cardona i mariscal de França.

Durant la guerra dels Segadors, comandà l’exèrcit del Principat, a les ordres de Borbó-Condé, i fou nomenat, pel monarca francès Lluís XIII, virrei de Catalunya (1642-45).

Posteriorment s’encarregà altre cop del virregnat (1651-52) i defensà Barcelona quan fou bloquejada per les tropes de Felip IV. Va haver de retre’s l’octubre de 1652, i així acabà el domini francès.