Renat I de Provença

(Angers, França, 16 gener 1409 – Ais de Provença, França, 10 juliol 1480)

el Bó (o d’Anjou) Comte de Provença, duc d’Anjou (1434-80) i rei de Catalunya i pretès d’Aragó (1466-72). Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó, neboda del duc de Bar (que el nomenà hereu el 1419).

El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II (morta el 1435), però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat, circumstància que aprofità Alfons el Magnànim per apoderar-se’n (setge de Gaeta, derrota de Ponça el 1435).

Alliberat (1438), Renat es traslladà a Nàpols, on sofrí un prolongat setge pel rei Alfons (1441) i es veié forçat finalment a renunciar les seves pretensions al regne i retornà a França (1442).

El 1466 acceptà la corona catalana que li oferí la generalitat de Catalunya en la guerra contra Joan II (era nét per part de mare de Joan I de Catalunya-Aragó), i així el Principat passà a les mans de l’enemic tradicional del Casal de Barcelona, els Anjou.

Reconegué al seu nebot Lluís XI de França l’annexió dels comtats de Rosselló i Cerdanya i envià com a lloctinent seu a Catalunya el seu fill Joan II de Lorena per dirigir les operacions militars.

La mort prematura d’aquest afavorí la causa de Joan II de Catalunya-Aragó, i a la seva mort els seus estats paterns passaren a la corona de França.

6 pensaments sobre “Renat I de Provença

  1. Retroenllaç: Ponça, batalla de (1435) | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Nàpols, conquesta de | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Joana II de Nàpols | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Joan II de Lorena | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Joan II de Catalunya | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Caldora, Giacomo | Dades de Catalunya

Els comentaris estan tancats.