(Bretanya, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Escrivent de llibres d’origen bretó, segons ell mateix precisà quan signà el Missal número 30 entre els que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, procedent del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Li són atribuïdes també les miniatures d’aquesta obra.
(França ?, segle XVII – Barcelona, 1641)
Impressor. Apareix documentat a Barcelona des del 1608.
El 1621 anà a Barbastre per imprimir la primera obra publicada en aquella vila aragonesa.
A partir de 1623 apareix associat amb el seu germà o fill, Jaume Mathevat.
El 1631 rebé el títol d’estamper de la ciutat i universitat de Barcelona.
(Armanyac, França, 18 febrer 1347 – Saragossa, Aragó, 13 juliol 1378)
Reina de Catalunya-Aragó, duquessa de Girona i comtessa de Cervera. Filla del comte d’Armanyac.
Es casà (1374) amb l’infant Joan, fill de Pere III el Cerimoniós. Foren fills seus Jaume (nascut 1374), Joan (nascut 1376), Alfons (nascut 1377) i Elionor (nascuda 1378), els quals moriren joves, i Joana (nascuda 1375), la qual es casà amb Mateu de Castellbó, comte de Foix, i reclamà la corona catalano-aragonesa contra el rei Martí I l’Humà, germà del seu pare, per la qual cosa un exèrcit comandat pels Armanyac envaí Catalunya.
Morta al cap de poc temps, Joan I el Caçador es casà després amb Violant de Bar.
(París, França, 26 març 1662 – Madrid, 12 febrer 1689)
Reina de Catalunya-Aragó i de Castella-Lleó. Filla gran de Felip de França, duc d’Orleans, i d’Enriqueta Anna d’Anglaterra.
Casada (1679) amb el rei Carles II, de qui fou primera muller, no li donà fills.
Fou impopular a Madrid, i no es pogué adaptar a la vida de la seva nova cort.
(Montpeller, França, vers 1182 – Roma, Itàlia, 21 abril 1213)
Reina de Catalunya-Aragó (1204-13). Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’Eudòxia Comnenos.
De molt jove la casaren amb Barral, vescomte de Marsella, que morí al cap de poc temps. El 1197 va contraure segones noces amb Bernat de Comenge, del qual tingué dues filles.
Repudiada sota el pretext de parentiu, el 1204 s’hi casà Pere I el Catòlic per tal d’afermar la seva influència al migdia gàl·lic; el matrimoni vinculà la senyoria de Montpeller a la corona catalano-aragonesa.
El rei Pere se’n separà dos anys després de les noces, i intentà d’aconseguir el divorci per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del regne de Jerusalem, però el sant pare no accedí a les demandes de divorci.
En un breu període de reconciliació del matrimoni fou engendrat l’infant Jaume (1208), el futur Jaume I el Conqueridor, que a tres anys fou arrabassat de les mans de la seva mare per lliurar-lo com a ostatge a Simó de Montfort (1211).
La reina Maria marxà a Roma.
(Maraye-en-Othe, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
(o Colí de Moraia) Vidrier. Actiu a Catalunya, fou autor de quatre vidrieres —perdudes— per a la sala del Consell de Cent de Barcelona (1415) i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt (1411) i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l’església de Santa Maria (1412-14), conservades en part.
El 1426 encara treballava a Cervera.
(Arras, Artois, França, segle XVIII – Madrid, 12 juny 1825)
Militar i marquès de Coupigny. Lluità contra Napoleó a la Guerra del Francès.
Fou capità general interí de Catalunya (1809), però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l’ocupació.
En 1812-20 fou capità general de les Balears. Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy (1817), fet pel qual hagué d’abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional (1820).
(França, segle XI – Catalunya, vers 1090)
Comtessa de Pallars Sobirà i potser d’Urgell. Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona.
Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú (1054), però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà (mort el 1081), de qui fou la segona muller.
Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell (mort el 1092), de qui també es divorcià.
(Boulogne-Billancourt, Illa de França, 18 juny 1938 – )
Escultor i ceramista. Conegut també amb el nom de Gardy Artigas. Fill de Josep Llorens i Artigas.
Format a París, on conegué Chagall, Braque i Giacometti, i al Japó, on estudià ceràmica antiga.
El 1959 s’instal·là a París i començà a col·laborar amb Joan Miró a les obres per a l’Exposició d’Osaka (1970).
Té, entre les seves escultures a l’aire lliure, una a l’autopista Barcelona–Girona, que palesa el seu gust per les formes orgàniques i pel bronze i els plàstics com a materials escultòrics.
(Rodés, França, segle X – Barcelona, 977/80)
Comtessa de Barcelona. Mort el seu pare, Ramon I, comte de Roergue i marquès de Gòtia, es maridà a Rodés, vers el 967, amb Borrell II de Barcelona, amb qui era parenta de lluny.
Del seu viatge resultà la vinguda de Gerbert a Catalunya.
De la seva família provenen els noms de Ramon i Ermengol, tan freqüents als llinatges comtals de Barcelona i Urgell.
Dades dels Països Catalans 