Arxiu d'etiquetes: abats/abadesses

Bonafilla

(Catalunya, segle X)

Filla de Borrell II de Barcelona.

Després de la presa de la ciutat per les forces d’Almansor, i exterminada la comunitat de Sant Pere de les Puel·les, el convent fou refet i Bonefilla en fou nomenada abadessa.

Agullana, Antoni d’

(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)

Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

És autor del tractat De rebus feudalibus.

Aguiló (cognom)

Guerau d’Aguiló  (Catalunya, segle XIII – Catalunya ?, segle XIII)  Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I. S’adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l’any 1226.

Guerau d’Aguiló  (Catalunya, segle XIV – ?, segle XIV)  Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l’assemblea davant la qual el rei Jaume II el Just exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge homònim.

Guillem d’Aguiló  (Tarragona, segle XII – ? segle XIII)  Noble. En 1212 acompanyà Pere I el Catòlic a la campanya contra els sarraïns on fou guanyada la batalla de Las Navas de Tolosa.

Joan d’Aguiló  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I li féu donacions de premi a la zona de Gandia.

Lluís d’Aguiló  (Catalunya, segle XIV – ?, segle XV)  Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.

Rosa Aguiló i Aloi  (Catalunya ? , segle XIX – Barcelona, 1876)  Abadessa de Santa Clara de Barcelona. Destacà pel seu saber i escriví alguns treballs literaris.

Francesc Aguiló i Sentís  (Arnes, Terra Alta, segle XVII – ? , segle XVII)  Prelat. El seu traspàs li impedí de prendre possessió del bisbat de Tortosa, per al qual havia estat nomenat, en plena guerra de Separació.

Ataülf Aguiló i Tosca  (Barcelona, 1912 – ? )  Pintor. En 1943 féu la seva primera exposició individual. Destacà també com a dibuixant i decorador.

Adelaida

(Catalunya, segle X – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle X)

Muller del comte Sunifred II d’Urgell. En restà vídua el 948.

L’any següent, havent entrat en religió, fou la tercera abadessa del monestir de Sant Joan, substituint a una altra, el nom de la qual fou amagat a tots els escrits degut a la seva conducta escandalosa.

Acfred

(Ribagorça ?, segle IX – Catalunya, segle X)

Eclesiàstic. Abat del monestir de Banyoles.

Anà a la cort carolíngia dues vegades per obtenir-ne preceptes de Carles el Ximple (916) i de Lluís d’Ultramar (948); pretenia la possessió de Rodes, però finalment la cedí a Tassi, fundador del monestir de Sant Pere de Rodes, a canvi d’altres béns.

Vítiza

(Urgell, segle IX – Conflent, segle IX)

(o Guitiza)  Abat d’Eixalada. Era germà d’Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi. La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d’aquella data.

Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l’abadia fins als volts del 874. Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà. Augmentà els béns de l’abadia amb noves adquisicions i cercà l’amistat i protecció del comte Miró I de Rosselló.

Virgili, Pere

(Catalunya, segle XVII)

Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1688, succeint a Josep Tresánchez al primer mandat d’aquest. Era el LXXI abat de la sèrie general pobletana i el XVII dels quadriennals. Cessà el 1692, en que fou succeït per Pere Albert.

Durant el seu abadiat fou enterrat a Poblet Pere Antoni d’Aragó, gran protector del monestir. Pledejà pels drets del monestir sobre el de Vallbona de les Monges.

Vinander, Domènec

(Catalunya, segle XIV – Santes Creus, Alt Camp, segle XV)

Abat de Santes Creus (1418-30). Beneí el segon matrimoni, secret, de l’ex-reina Margarida de Prades.

En recollí el fill, Joan Jeroni de Vilaragut, que seria monjo del monestir durant bastants anys.

Vidal, Santiago

(Catalunya, segle XVII)

Frare benedictí. Ensenyà als monestirs de Sant Benet de Bages i de Sant Genís les Fonts.

Promogut a abat el 1649, dimití aviat per raons de salut.

És autor d’un Epítome totius S. Scripturae, que restà inèdit.

Trueta, Antoni

(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1709 – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1774)

Religiós premonstratenc i abat de Bellpuig de les Avellanes. Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772.

Es distingí per les obres d’ampliació del convent i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar, que el succeí en dos dels seus abadiats.

El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964.