(Barcelona, 1713 – 1714)
Suposada companyia d’assassins que actuava durant el setge de Barcelona, per tal d’eliminar qualsevol desafecte a la causa austriacista.
Fou una deformació de la realitat, obra de l’abat Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière révolte des catalans, publicada a Lió el 1714, en la qual falsejava l’existència de la Companyia de la Quietud, cos de vigilància ciutadana de Barcelona.
(Margalef / Torregrossa, Pla d’Urgell, 23 abril 1810)
Fet d’armes de la Guerra del Francès, entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’E. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.
Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes.
(Malta, 3 maig 1283)
Fet d’armes naval.
La flota catalana afrontà, sota el comandament de Roger de Lloria, les naus de Carles I de Nàpols, que es presentaren amb la pretensió d’assegurar el domini de la casa d’Anjou a Malta.
La victòria dels catalans fou total i tingué com a conseqüència el domini complet de l’illa de Malta (fora del castell, que encara resistí durant un quant temps) i de l’illa de Gozzo per part de la corona catalano-aragonesa.
(Mallorca, 3 setembre 1229 – 1231)
Campanya militar de Jaume I de conquesta de l’illa, en poder dels musulmans. El rei, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, per establir una base de penetració cap a la Mediterrània i per engrandir els seus regnes.
Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà. Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí Abü Yahyè, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas.
La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta. El 3 de setembre de 1229 un estol format per 155 embarcacions partí de Salou, Cambrils i Tarragona: tota la mar semblava blanca de les veles, diu la crònica de Jaume I.
El rei anava a la galera de Montpeller, amb un gran acompanyament de cavallers. La tempesta dispersà unes quantes naus, però el 6 i el 7 arribaren davant l’illa.
Alguns desembarcaren el 7, a la Palomera, i altres el 10, a Santa Ponça. Els primers foren el comte Nunó de Rosselló i Ramon de Montcada. El gros de l’estol avançà cap a sa Porrassa.
El monarca donà ordre d’avançar cap a Portopí. El 14 les galeres entraren al port. El setge de Palma de Mallorca durà tres mesos. El 2 d’octubre hom intentà l’assalt de les muralles, que fracassà.
Finalment, el 31 de desembre de 1229, els catalans entraren a la ciutat, malgrat la forta resistència, i els musulmans fugiren a les muntanyes o a Menorca i foren exterminats. L’ocupació i la pacificació de la resta de l’illa s’allargà un parell d’anys.
El 1232 fou enllestit el Repartiment de l’illa entre els conqueridors.
La conquesta de Mallorca fou molt celebrada a tot Europa, i és commemorada anualment a Palma de Mallorca (festa de la Conquista).
(Catalunya, març 1827 – setembre 1827)
Alçament armat promogut pels ultrareialistes contra la política moderada de Ferran VII de Borbó.
L’entrada al govern de realistes moderats que suavitzaren les mesures contra els liberals provocà l’aixecament a Catalunya de nombroses partides, després que es publiqués un Manifiesto de la Federación de Realistas Puros, en el qual els malcontents es declaraven contraris a Ferran VII i partidaris del seu germà Carles.
L’alçament es produí en zones del baix Ebre, Vic, Manresa i Girona (abril 1827), però fou ràpidament sufocat, amb l’execució d’alguns capitosts i la concessió d’un indult als guerrillers.
L’alçament aviat es reproduí (agost 1827), atiat pel clergat; aquest cop els malcontents no es declararen contraris a Ferran VII, però reclamaren el nomenament d’absolutistes per als càrrecs públics i la reinstauració de la inquisició.
Aquest cop, més ben organitzats, els insurrectes s’apoderaren de Manresa, on formaren la Junta Superior Provisional de Govern que dirigí Agustí Saperes i després Josep Bussons, i també a Igualada, Vic, Cervera i Reus.
Ferran VII es traslladà a Tarragona i inicià una ràpida repressió, dirigida per Carratalà, Manso i Solà i principalment pel comte d’Espanya.
A causa de la manca de suport popular el moviment s’esfondrà i els seus principals caps foren capturats i executats.
La guerra dels Malcontents fou un precedent de la lluita entre absolutistes i liberals que s’esdevindria després en la primera guerra carlina.
(Barcelona, 4 maig 1937 – 7 maig 1937)
Esdeveniments que tingueren lloc en enfrontar-se les forces d’ordre públic de la Generalitat, el PSUC, UGT i Estat Català amb CNT–FAI, “Amigos de Durruti” i POUM, dins el marc de les tensions internes de la zona republicana representades pels anarcosindicalistes (revolució) i pels comunistes (guanyar la guerra).
Els fets s’iniciaren quan el comissari d’ordre públic de la Generalitat, Rodríguez i Salas (PSUC), intentà d’emparar-se de l’edifici de la Telefònica, amb l’acusació que el comitè d’aquesta (CNT) s’havia extralimitat en les seves funcions.
La CNT decretà la vaga general per als dies 4 i 5 i es lluità al barri vell de Barcelona i als nuclis de Sant Andreu, el Poblenou, Sants i Gràcia. Com a conseqüència d’aquestes lluites foren assassinats Antoni Sesé (UGT), Camillo Bernieri (anarquista) i Alfred Martínez (Joventuts Llibertàries) i hi hagué atemptats contra Frederica Montseny i Marià R. Vázquez.
Per tal d’aturar els fets es formà un nou govern de la Generalitat el dia 5 amb la inclusió de Sesé (substituït per Rafael Vidiella), Feced, Valeri Mas i Joaquim Pou, sense assolir l’objectiu. El govern de la República, des de València, envià guàrdies d’assalt, que arribaren el dia 7.
Els fets de maig costaren mig miler de morts i un miler de detencions. Els comunistes responsabilitzaren el POUM dels fets i iniciaren una campanya de detenció dels dirigents d’aquesta organització, i alhora els acusaven d’estar al servei de Franco. Andreu Nin fou assassinat el juny de 1937.
Les conseqüències dels fets foren, en primer lloc, la pèrdua de poders de la Generalitat; en segon lloc, la crisi del govern Largo Caballero, i, en tercer lloc, la influència creixent dels grups comunistes PCE-PSUC.
(Maials, Segrià, 10 abril 1834)
Batalla de la Primera Guerra Carlina. Entre les tropes carlines de Manuel Carnicer, que intentava d’unir els grups del Maestrat i els del Principat, i les liberals dels generals Josep Manuel Carratalà i Manuel Bretón, que guanyaren la batalla.
En el bàndol carlí es distingí Ramon Cabrera.
(Càller, Sardenya, Itàlia, 29 febrer 1324)
Batalla en la qual les tropes catalanes de l’infant Alfons (el futur Alfons III el Benigne) -500 cavallers i 2.000 infants-, comandades a l’avantguarda per Guillem d’Anglesola, van vèncer els pisans -1.200 cavallers i 2.000 ballesters-.
Aquesta batalla fou decisiva per al domini de Sardenya, ja que el 19 de juny se signà la capitulació, per la qual la República de Pisa cedeix a Jaume II el Just tots els drets sobre Sardenya.
(Barcelona, 7 novembre 1893)
(o bomba del Liceu) Atemptat anarquista, portat a terme per Santiago Salvador, contra el públic del Gran Teatre del Liceu. Segons ell, en venjança per l’execució de Paulí Pallàs.
Salvador llançà dues bombes “orsini” a la platea del Liceu durant la representació del segon acte de Guglielmo Tell, que inaugurava la temporada. N’esclatà una, que va provocar 20 morts i nombrosos ferits.
Salvador era un farsant il·luminat sense militància, però l’atemptat incrementà la repressió indiscriminada iniciada feia ja mesos. Ultra les nombroses detencions, foren executats sis obrers a més del mateix Salvador.
L’atemptat inicià un debat entre l’anarquisme internacional sobre la validesa de la violència, i fou rebutjat pel mateix Kropotkin.
(Catalunya Nord, estiu 1637 – 27 setembre 1637)
Operació militar durant la guerra dels Trenta Anys.
Plantejada pel comte-duc d’Olivares amb la finalitat de fer intervenir els catalans a la guerra, atacant el primer nucli francès de la frontera catalana.
Abans que els catalans hi arribessin, el setge hagué d’aixecar-se.
Dades dels Països Catalans 